Del furor a la glòria: dues cultures sonores del Barroc europeu (c. 1680–1710)
El present programa articula un recorregut entre dues maneres d’entendre la retòrica musical barroca en el tombant dels segles XVII i XVIII: d’una banda, la tradició francesa vinculada a la representació cortesana i a la magnificència sonora; de l’altra, la italiana, orientada cap a la dramatització de l’afecte i el protagonisme expressiu del solista. Més que una simple alternança d’obres, el programa proposa un contrast d’ideals estètics dins d’un mateix marc cultural europeu.
En la França de Lluís XIV i de la Regència, la música es converteix en extensió simbòlica de l’ordre polític. Les Symphonies pour les Soupers du Roy (1703) de Michel Richard Delalande il·lustren la funció estructural de la dansa i del ritme puntejat com a emblemes del goût français: claredat formal, equilibri de proporcions, refinament tímbric i una concepció jeràrquica de la textura orquestral. L’escriptura privilegia l’articulació precisa i l’elegància abans que el contrast abrupte, integrant la música en el ritual cortesà quotidià. Aquesta dimensió cerimonial assoleix la seua màxima explicitud en el Concert de trompettes pour les festes sur le canal de Versailles (1703), on la sonoritat brillant de les trompetes naturals i els timbals s’inscriu en l’escenografia festiva de Versalles, transformant l’espai en espectacle sonor i reafirmant l’associació entre música i representació del poder. El Prélude del Te Deum H.146 de Marc-Antoine Charpentier sintetitza, en l’àmbit sacre, els mateixos principis: solemnitat processional i arquitectura clara al servei d’una expressió sonora, on la grandesa es construeix des de l’equilibri i la proporció.
En aquest mateix context, Jean-Baptiste Lully representa el paradigma fundacional del model francès. Les pàgines de Le bourgeois gentilhomme (1670), especialment la Chaconne i la Marche pour la cérémonie des Turcs, mostren la síntesi entre música, dansa i teatre pròpia de la comédie-ballet.
La Chaconne, amb la seua estructura obstinada i el desplegament progressiu de la variació, simbolitza l’ordre i la magnificència, mentre la marxa revela la fascinació barroca per l’exotisme i la teatralització del cerimonial. En Lully, la música no sols acompanya l’escena: construeix un espai simbòlic de representació del poder i del gust cortesà.
Per contra, la producció d’Antonio Vivaldi representa la culminació del model italià basat en el contrast, la modulació expansiva i la intensificació afectiva. El motet In furore iustissimae irae RV 626 alterna àries da capo i recitatiu en una estructura que accentua la polarització tonal i la tensió retòrica; la veu solista, amb amplis passatges de coloratura, esdevé eix dramàtic i vehicle d’una expressivitat que trasllada al context sacre recursos propis de l’òpera. El Concert per a flauta sola “La Notte” RV 439 aprofundeix en el principi concertant italià mitjançant la dialèctica entre tutti i solista i una successió d’episodis contrastants que evoquen imatges extramusicals —“Fantasmi”, “Il sonno”— a través de figuracions incisives, modulacions audaces i forts contrastos de caràcter. Les àries “Gelido in ogni vena” (Farnace, RV 711) i “Alma oppressa” (La Fida Ninfa, RV 714) mostren la dimensió més introspectiva i patètica del llenguatge vivaldià, amb línies melòdiques expansives i una harmonia carregada de tensió que construeix una caracterització psicològica pròpia de l’expressivitat de l’estil italià.
Així, mentre la tradició francesa monumentalitza l’ordre i la representació col·lectiva mitjançant l’equilibri formal i la jerarquia sonora, la italiana exalta la subjectivitat, el contrast i la força persuasiva de l’afecte. Entre la solemnitat cerimonial de Versalles i el dramatisme intens de Venècia es desplega un univers retòric amb finalitats estètiques divergents: magnificència simbòlica d’una banda, dramatització expressiva de l’altra. El programa permet escoltar, en aquest joc de tensions, el diàleg fecund entre dues cultures que definiren el rostre plural del Barroc europeu.
Marc-Antoine Charpentier (1643-1730)
Prélude (TeDeum, H.146)
Michel Richard Delalande (1657-1726)
Grande pièce royale (Symphonies pour les soupers du Roy, 1703)
Fantaisie ou caprice que le Roy demandoit souvent
Un peu lent
Viste
Doucement
Gratieusement
Gayment
Vivement
Jean-Baptiste Lully (1632-1687)
Le bourgeois gentilhomme (1670)
Chaconne
Marche pour la cérémonie des Turcs
Antonio Vivaldi (1678-1741)
In furore iustissime irae RV626
Motteto a canto solo con stromenti
Aria (Allegro)
Recitativo
Aria (Largo)
Aria (Allegro)
Concerto a flauto solo “La notte” RV 439
Largo, Presto (Fantasmi), Largo, Presto, Largo (Il sonno), Allegro
Gelido in ogni vena
Ària de Farnace RV711
Alma opressa
Ària de La Fida Ninfa RV714
Michel Richard Delalande (1657-1726)
Concert de trompettes pour les festes sur le canal de Versailles (1703)
Premiere Air du Concert
Chaconne en Eco
Menuett
Aurora Peña, soprano
David Antich, flauta de bec i direcció
José Manuel Navarro, Josep Ribes, Javier Carrau, Sònia Benavent, Guillem Antich, María Hernández: Violins
Amparo Camps, Teresa Roldán: Violes
Leonardo Luckert, Maite García: Violoncels/violonchelos
Perfecto Osca: Contrabaix
Ovidi Giménez: Fagot
José Menéndez, David Antich: Flautes de bec
Ignasi Jordà: Clavecí-orgue
Ricard Casañ, Juan Bautista Abad, Juan Carlos Igea, Guillermo Ferrandis, Manuel Arnedo: Trompetes naturals
Onofre Serer: Percussió
Concertista i professor de flauta de bec, va realitzar els seus estudis sota la direcció dels mestres Agostino Cirillo i Fernando Paz, obtenint les màximes qualificacions i diversos premis. Posteriorment amplià la seua formació en música antiga i barroca mitjançant cursos d’especialització a Espanya i en diferents països de la Unió Europea, treballant amb reconeguts intèrprets i pedagogs de prestigi internacional com Ricardo Kanji, Pierre Hamon, Aldo Abreu, Bart Coen i Josep Maria Saperas, entre altres.
Desenvolupa una intensa activitat concertística internacional, amb gires en nombrosos països d’Europa Occidental i Oriental, Àsia, Àfrica, els Estats Units i Amèrica del Sud. Ha enregistrat per a mitjans de comunicació com Canal 9, TVE, TV3, RNE i Catalunya Ràdio, així com per a diverses cadenes de televisió i emissores de ràdio d’Àsia, el nord d’Àfrica, Europa i Amèrica. Igualment, ha participat en destacats cicles i festivals de música antiga i barroca en ciutats com Utrecht, Fes, Lió, París, Roma, Amsterdam, Ciutat de Mèxic, Nova York i Xangai, entre moltes altres. És fundador dels projectes Bach Fussion Ensemble i Mediterrània Consort, aquest últim sota la seua direcció artística. Col·labora habitualment amb prestigioses formacions especialitzades en música antiga com Capella de Ministrers, Orquesta Barroca de Sevilla, Al Ayre Español i La Tempestad, entre moltes altres. Així mateix, ha participat en produccions d’òpera barroca amb l’Orquestra de la Comunitat Valenciana al Palau de Les Arts, i manté una activa col·laboració amb projectes innovadors i d’avantguarda, com el grup de percussió Amores, explorant nous llenguatges i formats escènics.
En l’àmbit discogràfic, la seua trajectòria inclou la participació en més de 60 enregistraments dedicats a la música medieval, renaixentista i barroca, molts dels quals han estat guardonats i elogiats per la crítica internacional en publicacions especialitzades.
Com a investigador i musicòleg, ha publicat, junt amb Carles Magraner, l’edició crítica de l’òpera de Vicente Martín i Soler El Tutor Burlado o La Madrileña. Igualment, és autor de llibres d’estudi i materials didàctics per a diverses editorials, i col·labora regularment amb articles sobre pedagogia musical en revistes especialitzades com Participación Educativa (Ministeri d’Educació), ANPE, Doce Notas, Música y Educación i Eufonía.
Desenvolupa una intensa tasca pedagògica impartint cursos de música antiga, classes magistrals i tallers de flauta de bec i música de cambra en conservatoris d’Espanya i Cuba. A més, col·labora en la formació del professorat per a la Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana i altres institucions. Actualment és cap del Departament de Música Antiga del Conservatori Professional de Música de Torrent.
