L’òpera Los Elementos d’Antonio Literes es reimagina com una vetllada animada en un bar tradicional espanyol, on quatre sopranos excèntriques —que representen l’Aigua, l’Aire, la Terra i el Foc— es reuneixen amb espectaculars vestits flamencs dels anys cinquanta per prendre copes, menjar tapes i celebrar la nit. La seva festa és interrompuda constantment per un tenor solitari que interpreta el Temps, el qual intenta seduir-les sense èxit, mentre el cambrer, sempre atrafegat, ofereix consells còmics i manté el bar viu amb una activitat incessant. Un conjunt de huit músics acompanya l’acció amb la vibrant partitura de Literes, plena d’energia rítmica i color espanyol.
A mesura que avança la vetllada, el públic es converteix en part de la festa, unint-se als cantants a l’escenari per compartir vi, tapes i rialles. Al final, cada Element troba companyia, el cambrer revela els seus últims trucs i la música continua fins i tot després que el bar hagi quedat buit.
Originalment composta per Antonio Literes per a l’aristocràcia espanyola, Los Elementos va ser innovadora per al seu temps, escrita per a cinc cantants i una orquestra de cambra amb un cromatisme atrevit i ritmes inconfusiblement espanyols. Tot i que Literes la descrivia com escrita a «l’estil italià», l’òpera manté profundes arrels en les tradicions teatrals espanyoles, incloent-hi dones interpretant papers masculins.
La nostra producció conserva íntegrament la música i el llibret originals, però presenta l’òpera a través de l’humor, el moviment i l’espectacle visual. Amb una durada de 70 minuts sense interrupció, la producció celebra tot allò associat amb la cultura espanyola: vestits flamencs, ventalls, castanyoles, tapes, vi i una intensa interacció social. El públic queda immers en un món on qualsevol cosa pot passar i esdevé part de la representació mateixa.
Inspirada en la novel·la satírica de Quevedo sobre el murri Don Pablos, la producció exagera juganerament les peculiaritats i estereotips de la vida espanyola, creant un retrat autèntic, colorista i còmic d’Espanya. Olé!
Folias Gallegas
Xacaras – Anònim
Principi de l’Òpera. Ayre/Tierra Frondosa apacible estanzia…
A dúo Tierra/Ayre Moradores de estas playas…
A 4 Y asi le festejen…
A dúo. Ayre/Tierra Pues reverentes aves le gorgean…
A 6 La tierra con flores…
Rezitado. Agua Y al rapido sonido de mi aliento…
Arioso. Agua Olmo apazible…
Marizapalos
Rezitado. Fuego Mas si fuese la planta fugitiva…
Arieta. Fuego Fuego enzendido sea el diamante…
A Duo. Agua/Fuego Pues soy el agua, pues soy el fuego…
Rezitado/ Arioso a dúo. Agua/Fuego Y aunque no aya materia combustible…
Fandango
Rezitado. Ayre El Ayre soy que aliento la armonia…
Arieta Violin Solo. Ayre Surque alagueña la esfera dorada…
Rezitado. Tierra No podra que en mis senos intrincados…
Arieta. Tierra De flores vestida…
A 4 En tan triste confusion…
Arieta. Aurora Ay amor, que tierna se escucha la respirazion…
Coplas/Estribillo. Tiempo Sienta la tierra…
Tarantella Murcia
Rezitado. Fuego Mas en la obscura noche…
Arieta Violin Solo. Fuego Sedienta de influjos al sol ha bebido…
A 3. Ayre/Tierra/Agua Iras fatales fulminan…
Rezitado. Tiempo Y aunque intente la fatiga…
Arieta Con Violon. Tiempo Risueña el aurora…
Rezitado. Tierra Y pues la luz del dia que amaneze…
Arieta. Tierra Rompa la tierra…
Jacaras Santa Cruz
A 4 Con Violines Y sus acordes fraganzias…
Rezitado. Ayre Y pues ya se desvian los vapores…
Arieta. Ayre En brazos del alva…
Rezitado. Agua Deydades que en el monte vipartido…
Arieta. Agua y A 4 Suenen los clarines…
Estribillo/Coplas Con Viguela y Violon. Aurora ‘Dormida fatiga…
La Jota
Vivo. Agua/Tierra/Ayre/Fuego El moble diamante…
A 4 Y pues tierra, agua y ayre…
Arioso. Ayre/Tierra Flores, aves, fuentes, rios…
Duo. Ayre/Tierra Y a la luz que madruga…
Rezitado y Arioso. Ayre/Tierra Mas ya se escucha el estruendo…
A 4 Y assi el canto de las aves…
Coplas y A 4.Ayre/Agua/Fuego/Tierra/Aurora/Tiempo Esfera copiosa de luz peregrina…
Adrián Schvarzstein, actor i direcció escènica
Le Tendre Amour, posada en escena i vestuari
Agua/Aurora: Aurora Peña, soprano
Tierra: Marta Valero, mezzo soprano
Aire: Violeta Alarcon, soprano
Fuego: Helena Ressurreiçao, mezzo soprano
Tiempo: Jorge Morata, tenor
Esmeralda Manzanas i Miguel Lara, dansa
Carolina Pozuelo, coreografia
Ensemble Contratemps
Farran James & Maria Gomis, violins
Katy Elkin, oboè
Lixsania Fernández, viola da gamba
Juan José Francione, guitarra barroca i tiorba
Albert López, percussió
Massimiliano Toni, arpa
L’Ensemble Contratemps està format per músics apassionats de la interpretació historicista, amb trajectòries que els han portat als escenaris més importants del món. La seva energia creativa els ha permès donar vida a produccions inoblidables com Il Combattimento di Tancredi e Clorinda de Monteverdi i Bastien und Bastienne de Mozart juntament amb el genial Adrián Schvarzstein; Don Giovanni de Mozart a Òpera Terrassa sota la direcció de Frederic Roda; Acis and Galatea de Händel; la recuperació d’Atenaide de Caldara amb Albert Arribas; Les Altres Estacions de Vivaldi, en diàleg amb les imatges poètiques de Quim Moya; o Orishas, un viatge sonor per la música espiritual afrocubana.
Els seus espectacles i programes han participat en diversos festivals i teatres d’Espanya i Europa: Varazdin Baroque Evenings (Croàcia), Festival Kilkenny (Irlanda), Festival Xiru (França), Festival Camino de Santiago (Jaca), Festival Bach Astea (Donosti), Música Antigua (Peníscola), el Teatre Auditori (Sant Cugat), el Teatre Principal i l’Auditori (Terrassa), la Fundación Cañada Blanch, Protofest (Tortosa), Lux Bella (València), Musas (Sagunt), Espurnes Barroques, FEMAP, Festival de Música Renacentista (Ayora), Semana de Música Sacra (Requena), Festival de Música Antigua (Granada), entre d’altres.
L’Ensemble manté viva una de les tradicions més commovedores del patrimoni català: el Cant de la Sibil·la al Monestir de Sant Cugat, unint passat i present en una celebració d’espiritualitat i bellesa.
Els projectes de Contratemps estan sota la direcció artística de Jorge Juan Morata i Katy Elkin.
Amb el suport de l’Ajuntament de Sant Cugat, la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, l’Institut Ramon Llull, l’INAEM i com a membre de l’associació FestClásica des de 2023, l’Ensemble Contratemps continua el seu camí: apropar al públic l’emoció, la força i la vigència de la música antiga.
Antonio Literes, nascut a Mallorca, es va convertir en un dels compositors més importants del teatre musical espanyol del segle xviii. Cap als quinze anys es traslladà a Madrid per estudiar al Reial Col·legi de Nens Cantors, on també tocava el violoncel i la viola de gamba. Aviat fou nomenat violoncel principal de la Capella Reial, director de l’orquestra i responsable de la música de la cort. La seva predilecció pels instruments greus és evident a Los Elementos.
L’erudit Feijoo va elogiar Literes com un compositor capaç de combinar la majestat de la música antiga amb l’energia viva de l’estil modern. Tot i el seu èxit, els músics de l’època patiren dificultats després de la mort de Carles II. Felip V reduí els salaris i afavorí músics i repertori italians, obligant compositors espanyols com Literes a buscar el suport de l’aristocràcia. En aquestes circumstàncies, Literes compongué les seves obres escèniques més importants.
Los Elementos es conserva a la Biblioteca Nacional de Madrid amb el subtítol d’«òpera harmònica a l’estil italià». Probablement fou escrita per a la duquessa de Medina de las Torres, encara que la data exacta és desconeguda. L’obra combina tradicions espanyoles i italianes: un repartiment íntegrament femení interpretava fins i tot els papers masculins, mentre que els recitatius i les àries da capo reflecteixen la influència italiana.
L’obra és famosa pels seus constants canvis de compàs, sincopes, hemiòlies i una gran vitalitat rítmica. Literes fins i tot utilitzava una notació especial, omplint les notes de negre per indicar les sincopes. L’òpera conté dotze àries distribuïdes en tres seccions, emmarcades per cors i acompanyades de recitatius, duets, ariosos i un extraordinari trio en cànon. Les parts instrumentals sovint reforcen i imiten les línies vocals.
Literes caracteritzà musicalment cada personatge amb molta cura. Les peces dedicades a Aurora destaquen especialment, com el lament ¡Ay amor! i el villancet Dormida fatiga. També utilitzà efectes musicals per il·lustrar el text, com línies cromàtiques descendents i trinos que imiten els ocells. Algunes harmonies resultaven molt atrevides per al Barroc, amb ritmes inestables i modulacions inesperades.
L’autor del llibret continua sent desconegut, encara que probablement estava relacionat amb els patrons aristocràtics. L’argument gira entorn dels quatre Elements esperant Aurora enmig de la foscor. El Temps anuncia l’arribada de l’alba, mentre els Elements expressen tant la seva ira com l’esperança. En el villancet final, totes les veus celebren juntes la llum del nou dia, i l’òpera conclou amb un final enèrgic i triomfal.
