Carlos Mena & Ignacio Prego
Spheres de Henry Purcell
Data:
Dissabte 5, d’agost 2023
Lloc:
Castell del Papa Luna (Peníscola)
Hora:
22.30h
Duració:
90'
Preu:
12 €
Procedència:
País Basc / Madrid
Descripció

Carlos Mena neix a Vitòria-Gasteiz (1971) i es forma a la prestigiosa Schola Cantorum Basiliensis (SCB) de Basilea (Suïssa) sota la direcció dels seus mestres R. Levitt i R. Jacobs. A la SCB realitza estudis medievals i estudia als tallers d’òpera. Actualment és professor de cant històric en aquesta institució.

Per la seua banda, Ignacio Prego està considerat per la premsa especialitzada com un dels clavecinistes més importants de la seva generació i és director de l’ensemble Tiento Nuovo. Guanyador del 1er Premi a la 2012 Westfield International Harpsichord Competition, ofereix regularment concerts als EUA, Canadà, Àsia, Amèrica del Sud i Europa.

INTÈRPRETS:
Carlos Mena, contratenor.
Ignacio Prego, cimbell i orgue

ignacioprego.com

Programa

Purcell’s Spheres
Henry Purcell (1659-1695)

Eternal up the Heaven
A New Ground in E minor ZT682
Here the Deitie’s approve Z339.4
‘Tis Nature’s Voice Z328.4
Crown the Altar Z321.7

Voluntary in D minor Z718
A Morning Hymn Z198
An Evening Hymn Z193
A Divine Hymn Z192

Shining down on Earth
Suite in G major Z660
Prelude – Almand – Corant – Minuet

Music for a while Z583
Since from my dear Z627
I lov’d fair Celia Z381

Ground in c minor Z221
Here let my life Z544
One charming Night Z629
Sweeter than Roses Z585.1

Carlos Mena

Carlos Mena naix a Vitòria-Gasteiz (1971) i es forma en la prestigiosa Schola Cantorum Basilien-sis (SCB) de Basilea (Suïssa) sota la direcció de les seues mestres R. Levitt i R. Jacobs. En la SCB realitza estudis medievals i estudia en els tallers d’òpera. Actualment és professor de cant històric en
aquesta institució. Com a solista ha cantat sota la batuta de mestres com a M. Corboz, P. Goodwin, M. Minkowsky, R. Frübeck de Burgos, O. Dantone, J. Mena, G. Leonhardt, A. Marcon, F. Biondi, J. López-Cobos, R. Jacobs el que l’ha portat a cantar en festivals i sales de tot el món com Musikverein i
Konzerthaus de Viena, Palais de Beaux Arts de Brussel·les, Grosses Festspielehaus de Salzburg, Philarmonie de Berlin, Suntory Hall i City Opera Hall de Tòquio, Osaka Symphony Hall, Zipper Hall i Schönberg Hall de Los Angeles, Alice Tully Hall del MET de Nova York, Kennedy Center de Washington, Sidney Opera House, Concert Hall de Melbourne, Bellas Artes de Ciutat de Mèxic, Teatre Colón de Buenos Aires…

En l’àmbit de l’òpera debuta en el Théâtre Royal de
la Monnaie (Brussel·les) amb La Rappresentazione de E.Cavalieri; rep l’elogi de la crítica i públic amb Radamisto de G. F. Händel en la Felsenreitshule de Salzburg. Canta L’Orfeu de Monteverdi (Speranza) en la Innsbruck Festwoche i en la Staatsoper de Berlin, Il Trionfo (Disinganno) de Händel en el Salzburger Pfingstenfestival i Eurobera 5 de J. Cage
en el Festival de Flandes. En el Barbican Center de Londres va protagonitzar Ascanio in Alba de Mozart, Oberon en A Midsummer Night’s Dream de B. Britten, El/la Seminarista en El viatge a Simorgh de Sánchez-Verdú en el Teatre Real de Madrid, Apollo en Death in Venice de Britten en el Gran
Teatre del Liceu.

Com a director d’orquestra, és convidat a les orquestres de Granada, Galícia, ORTVE, Navarra, Córdoba, Lisboa, OSPA.

Carlos Mena és professor de cant històric en el Real
Conservatori de Música de Madrid i en els cursos de música antiga que organitza la Universitat de Salamanca.

Ignacio Prego

Ignacio Prego és considerat per la premsa especialitzada com un dels clavecinistes més importants de la seua generació i és director de l’ensemble Tiento Nuovo. Guanyador del 1er Premi en la 2012 Westfield International Harpsichord Competition, ofereix regularment concerts als EUA, el Canadà, Àsia, Sud-Amèrica i Europa, incloent sales com l’Alice Tully Hall-Lincoln Center i la Frick Collection de Nova York, el Benaroya Hall de Seattle, el National Center for the Performing arts a Pekín, els Teatres del Canal o l’Auditori Nacional de Madrid; i festivals com els de Berkeley, Boston, Sevilla (FeMAS), Vancouver, Utrecht, Aranjuez, etc.
Col·labora habitualment amb músics com Monica Huggett, Nic McGegan, Harry Bicket, Hiro Kurosaki o Maurice Steger, incloent actuacions com a solista amb The English Concert a Nova York, la Portland Baroque Orchestra en l’Oregon Bach Festival o, més recentment, amb l’Orquestra Simfònica de Navarra en el Palau d’Euskalduna de Bilbao com a part del festival Musika-Musica. Amb aquesta orquestra debuta a més com a director en 2022. També amb
músics del món del jazz i flamenc com Moisès P. Sánchez, amb el qual acaba d’estrenar a duo A Night With John Dee en el Teatre Conde Duque o el ballador i Premi Nacional de flamenc Marcos Flores.

Després del gran èxit del disc The Complete French Suites by JS Bach, Prego publica en 2016 The Goldberg Variations amb Glossa, convertint-se en el primer clavecinista espanyol a gravar per al prestigiós segell. Al juny de 2022 veu la llum el seu quart àlbum dedicat a Johann Sebastian Bach, Partitas & English Suites, que presenta al llarg de la temporada 22/23 en concert en el Festival Oude Muziek d’Utrecht, la National Gallery a Washington DC, MusicSources a San Francisco als EUA, València, Zamora, Burgos, etc.

En 2014 i 2015, combina la seua carrera de concerts amb la docència com a professor de la Universitat de Yale als EUA. Ha sigut també professor del Conservatori Superior de Música de Madrid i és convidat regularment a impartir classes magistrals a diverses universitats americanes.

Notes al programa

Here lyes HENRY PURCELL, Esqr.
who left this life
And is gone to that blessed place
W]here only his Harmony
can be exceeded.
Obijt 21mo die Novembrs
Anno Aetatis suae 37mo
Anno qs Domini 1695

Com diu l’epitafi del més honorable compositor anglès del barroc, Henry Purcell (1659-1695), la seua música continua ressonant en aquell «beneït lloc» del Parnàs o del Paradís, on sols la música celestial pròpia de l’Olimp pot excedir aquella del qual va poder ser anomenat Orpheus Britannicus.
Efectivament, un dels objectius i obsessions dels compositors barrocs era acostar-se a la música que podria escoltar-se en els indrets celestials. Qui millor que un Orfeu, un semidéu, un personatge de l’òpera de la vida que transitava entre l’humà i el diví, no pertanyent a cap dels dos mons, qui fera possible acostar a les oïdes terrenals les harmonies més similars a les de les esferes celestials.

Tres anys després de la prematura mort d’Henry Purcell, la seua vídua Frances va reunir una selecció de peces del músic, procedents, fonamentalment, de les obres per a l’escena dels cinc últims anys de vida del compositor. Aquesta antologia, l’edició de la qual es va encarregar Henry Playford, va portar el significatiu títol d’Orpheus Britannicus, i el seu èxit va propiciar una segona recopilació que va veure la llum en 1702. En el primer volum, l’editor es dirigeix als lectors i fa una afirmació especialment pertinent per a un programa com el de hui: «L’extraordinari talent de l’autor per a tot tipus de música és prou conegut, però va ser principalment admirat per la seua música vocal, perquè té una especial genialitat per a expressar l’energia de les paraules angleses, per la qual cosa va commoure les passions de totes les seues audiències». En efecte, Purcell fa un tractament prosòdic de l’anglés cantat absolutament exemplar. El seu ús dels recursos de retòrica musical no sols contempla, representa i vivifica els continguts semàntics —relacionats amb els humors i afectes—, sinó que també ornamenta i
posa en relleu la mateixa fonètica anglesa amb l’ús de múltiples figures com al·literacions o paronomàsies. Servisquen com a exemple d’aquesta dedicació les nombroses modificacions que, buscant la perfecta conjunció d’afecte, melodia, fonètica, rítmica i harmonia, va realitzar en el text original de William Fuller de A morning hymn. En la recuperació de Purcell i el seu establiment definitiu com paradigma de la música britànica, van exercir un paper crucial Michael Tippett, Alfred Deller i Benjamin Britten. Aquest últim insistia en 1945 en la mateixa idea de Playford: «La fonamental importància que per a nosaltres té Purcell hui en dia radica en la seua exemplar prosòdia. Segurament, aquesta és la via per a fer reviure la llengua anglesa en el cant […]. Mai cap compositor ha estimat tant la seua llengua nativa».

Les peces que integren el concert d’aquesta vesprada, tretes de diferents obres escèniques i publicacions —i algunes d’elles presents en Orpheus Britannicus— són una prova fefaent del que s’ha dit. Però, a més, fan patent el mestratge d’un compositor que està a l’altura dels grans autors de la cultura occidental tant en la música sacra com en l’escènica o en la de cambra, ja siga en l’àmbit vocal
o en l’instrumental. I també mostren a algú que, com el seu condeixeble Henry Hall ens recorda en el seu poema laudatori, va cantar a l’amor de la manera més genuina i emocionant: Omnia vincit amor: et ens cedamus amori.