Portada >  > Programació > Cor de cambra Ad Libitum de l'Escola Coral Veus Juntes / In cælo et in terra

31 de juliol de 2021

Premi del públic en els III Premis Carles Santos de la Música 2020

Cor de cambra Ad Libitum de l'Escola Coral Veus Juntes / In cælo et in terra

Cor de cambra Ad Libitum de l'Escola Coral Veus Juntes

In cælo et in terra

In cælo (ca. 25’)
Tomás Luis de Victoria (1548-1611)
Quam pulchri sunt gressus tui
Officium Defunctorum
. Rèquiem, a 6 (selecció)
Introitus
Kyrie
Offertorium
Versa est in luctum

In terra (ca. 35’)
Claudio Monteverdi (1567-1643)
Non si levav’ ancor l’alba novella (Madrigali, Llibre II)

Sfogava con le stelle (Madrigali, Llibre IV)

Io mi son giovinetta (Madrigali, Llibre IV)

Lagrime d’amante al sepolcro dell’amata. «Sestina» (Madrigali, Llibre VI)
1. Incenerite spoglie
2. Ditelo, o fiumi
3. Darà la notte il sol lume alla terra
4. Ma te raccoglie, o ninfa
5. O chiome d’or
6. Dunque, amate reliquie

Zefiro torna, e’l bel tempo rimena (Madrigali, Llibre VI)

Tomás Luis de Victoria (c.1548-1611), un dels màxims exponents de la polifonia, va dedicar la seva producció completament a la música sacra. Als 19 anys es va traslladar a Roma, on va accedir al Col·legi Germànic i va estar en contacte amb Palestrina. Allí va publicar la seva primera col·lecció de motets (1572), a la qual pertany Quam pulchri sunt gressus tui. La seva àmplia producció acaba amb el Officium defunctorum, rèquiem compost el 1603 per a les exèquies de l’emperadriu María d’Àustria i publicat a Madrid el 1605, l’última obra coneguda de l’autor. Destaca un ús expressiu de la dissonància, com, per exemple, en l’exclamació de súplica «exaudi» (escolta la meva oració) en el Introitus. Segueix el Kyrie, amb una secció central, «Christe eleison», sense veus greus, més intimista, després de la qual irromp amb força la tercera secció, «Kyrie eleison», de nou amb tots els efectius. El Offertorium inclou abundants figures retòriques, molt descriptives, com, per exemple, l’ús de motius descendents per a representar el temut descens al Tàrtar: «ne absorbeat eas tartarus» (que no ens absorbeixi el Tàrtar); el contrast entre la complexitat precedent i la claredat harmònica i rítmica de l’última secció, més optimista, en la qual fa referència a la promesa de la salvació «Quam olim Abrahae promisisti» (com vas prometre a Abraham); o l’ús de figures llargues en la frase final per a reflectir l’eternitat.

Claudio Monteverdi (1567-1643) va conrear el gènere del madrigal durant tota la seva vida: les seves composicions són un reflex dels canvis musicals del moment; avanços en els quals el compositor va desenvolupar un paper fonamental. Els primers llibres estan escrits en l’estil antic de la polifonia renaixentista, a 5 veus a capela; en contraposició a la «seconda prattica» que s’observa a partir del cinquè llibre, amb la inclusió del baix continu, instruments, passatges a solo, diàlegs entre personatges i fins i tot acotacions teatrals, avançant en la línia que dóna pas a l’òpera, que ja estava naixent.

Non si levav’ ancor (segon llibre) mostra una escena nocturna en la qual, en arribar l’alba, s’acomiaden dos amants. Sfogava con le stelle (quart llibre) descriu els turments d’un amant que implora a les estrelles que, amb la seva ajuda, el seu amor sigui correspost. Lagrime d’amante (sisè llibre), escrit en forma de sextina, té per protagonista a Glauc, desconsolat per la pèrdua de la seva estimada Corinna. L’elegia va ser composta per encàrrec del duc Gonzaga després de la sobtada mort de Caterina Martinelli, jove cantant adorada pel duc i pel mateix Monteverdi, que anava a interpretar el paper d’Arianna en l’estrena de l’òpera homònima del compositor. Però, és tal el dolor que desprèn la música, que suggereix una immediata segona lectura: Monteverdi possiblement no sols escrivia la seua sestina per al Duc i Caterina, sinó que podria haver plasmat en ella un últim adéu a la seva esposa, Claudia Cattaneo, que havia mort uns mesos abans. Tanca el programa Zefiro torna, amb text de Petrarca, un sonet amb una utilització sublim de la forma, un cant d’alegria per l’arribada de la primavera, l’esclat de la naturalesa i de l’amor; però amb la volta apareix l’antítesi i es descobreix el veritable sentit del poema, trist i fosc, perquè l’absència de la seva estimada esvaeix per al poeta tota alegria.

Officium i Sestina, les dues peces centrals del programa, constitueixen diferents aproximacions, una religiosa i l’altra profana, a una mateixa realitat: la mort. Comparteixen, en certa manera, l’anhel de la bona ventura de l’ànima, ja sigui mitjançant la llum eterna del paradís en Victoria, o la benevolència del cel per la qual implora Glauc. Totes dues obres ens mostren quant de terrenal i humà hi ha en el sacre, i quant d’espiritual, en el profà.
Francesc Gamón

Cor de cambra Ad Libitum de l’Escola Coral Veus Juntes
Francisco López, tiorba
Francesc Gamón, director

Programació

31/07/2021  22:30hPati d'armes del Castell del Papa LunaConciertos

Organitza

Col·labora

culturarts generalitat valenciana

© Institut Valencià de Cultura

Plaça de l'Ajuntament, 17
46002 València

Música Antiga i Barroca de Peníscola

Tel. 96 120 65 19
musica_ivc@gva.es

Nota legal

Contacte express





Accepte les condicions i la
política de privacitat

Música Antiga i Barroca de Peníscola

Aníma’t a la música barroca

Sol·licitem el seu permís per a obtindre dades estadístiques de la seua navegació en esta web, en compliment del Reial Decret Llei 13/2012. Si continua navegant considerem que accepta l'ús de cookies. OK | Més info