Portada >  > Agenda > Lucentum XVI / Solstici barroc
Entrades
Pepi Lloret

Pepi Lloret

Marta Infante

Marta Infante

Lucentum XVI

Lucentum XVI

03 d'agost de 2021

De la València renaixentista al Seicento venecià

Lucentum XVI / Solstici barroc

Lucentum XVI

de la València renaixentista
Pavana i Gallarda, Lluís de Milà (c. 1500-1561)
Del jorn que us viu, de J. Roís de Corella, contrafacta de Con qué la lavaré
E los qui de dones malparlaran
d’Isabel de Villena, contrafacta d’Alle stamenge
Chi pensa quanto il bel, madrigal de Mateu Fletxa el Jove (1530-1604)

del Seicento venecià
Tocatta de L’Orfeo, Claudio Monteverdi (1567-1643)
Dolci miei sospiri
Quel sguardo sdegnosetto
Sinfonie e Moresca de L’Orfeo
Damigella tutta bella
Si dolce è il tormento
Aria sopra La Bergamasca, de Marco Uccellini (c. 1603-1680)
Lumi, potete piangere, de Giovanni Legrenzi (1626-1690)
Folle è ben che si crede, de Tarquinio Merula (1595-1665)

Solstici barroc

Ferran d’Aragó i duc de Calàbria, al ser nomenat Virrei de València l’any 1526, va crear una sumptuosa capella de músics que fou l’enveja de les millors corts europees de mitjan segle xvi. El protagonisme de Ferran es reflecteix, entre d’altres, en el nom amb que coneixem el Cançoner d’Uppsala, també anomenat del duc de Calàbria. Aquest relat ha amagat la influència de dues dones en la creació i manteniment d’aquesta capella, com van ser la primera esposa de Ferran, Germana de Foix fins a 1536, i Mencía de Mendoza, casada amb el mateix duc l’any 1541 i que fou virreina fins 1554. Germana de Foix l’any 1506 ja havia estat casada amb Ferran II d’Aragó, vidu d’Isabel de Castella («la Catòlica»), instal·lant la seua cort a València. Aquesta cort va ser creada al gust de Germana: alegre, cultivada, de plaers discrets, festes artístiques i bufons.

Amb el posterior matrimoni de Germana amb el duc de Calàbria, educat a la refinada cort napolitana, la cort valenciana va incrementar la fascinació per la nova tendència renaixentista que irradiava Itàlia. Alguns exemples arquitectònics a València són el palau de Jeroni Vich, la capella d’alabastre de la Catedral, o les portades renaixentistes afegides a diferents palaus gòtics de la ciutat. En pintura tenim mostres d’alumnes de Leonardo de Vinci, com Ferrante Yáñez i Ferrante de los Llanos. I el 1489 el notari valencià Joan Esteve publica a Venècia el considerat com a primer diccionari de la llengua catalana, Liber Elegantiarum, un repertori de paraules i frases en valencià traduïdes al llatí.

El duc de Calàbria, a petició de Germana de Foix, va encomanar la construcció del monestir de sant Miquel dels Reis regit pels jeronis, ordre especialment cultivadora de la música, i que va ser acabat durant el segle xvii. Sobre una base renaixentistes presenta parts barroques afegides. I fent un paral·lelisme entre arquitectura i música, en aquest concert farem un viatge des de la polifonia, danses i madrigals que s’escoltaven als palaus renaixentistes valencians del segle xvi, representats per Lluís Milà, els cançoners d'Uppsala i Montecassino i Mateu Fletxa el Jove, fins a arribar al nou stile rappresentativo de Màntua, Venècia i Florència, amb àries i tocates de Claudio Monteverdi, Tarquinio Merula, Marco Uccellini i Giovanni Legrenzi que van donar forma al primer barroc.

Aplicant una de les tècniques de l’època, el contrafactum, en la que s’adaptava una nova lletra a una obra anterior, es presenten un poema d’Isabel de Villena sobre Alle stamenge (Cançoner de Montecassino) i un altre text de Joan Roís de Corella adaptat a Con qué la lavaré del Cançoner d’Uppsala.

Lucentum XVI
Pepi Lloret, soprano
Marta Infante, mezzosoprano
Xavi Boïls, cornetto
Vicent Osca, sacabutx tenor
Elies Hernandis, sacabutx baix
Carles Vallès, baixó i flautes
Nando Fernández, viola de mà i guitarra barroca
Pere Olivé, percussions
Pere Saragossa, xeremies i direcció

Programació

03/08/2021  22:30hPati d'armes del Castell del Papa LunaConciertos

Organitza

Col·labora

culturarts generalitat valenciana

© Institut Valencià de Cultura

Plaça de l'Ajuntament, 17
46002 València

Música Antiga i Barroca de Peníscola

Tel. 96 120 65 19
musica_ivc@gva.es

Nota legal

Contacte express





Accepte les condicions i la
política de privacitat

Música Antiga i Barroca de Peníscola

Aníma’t a la música barroca

Sol·licitem el seu permís per a obtindre dades estadístiques de la seua navegació en esta web, en compliment del Reial Decret Llei 13/2012. Si continua navegant considerem que accepta l'ús de cookies. OK | Més info