L’Apothéose Ensemble / A tribute to tears. Sonates de Georg Friedrich Händel

George Friderich Händel (1685-1759)

Trío sonata op. 5 núm. 1 en la major, HWV 396 (1739)
Andante –Allegro –Larghetto –Allegro –Gavotte

Sonata per a violí en re menor, HWV 359a
Grave –Allegro –Adagio –Allegro

Sonata en trío en re major, op. 5, núm. 2, HWV 397
Adagio –Allegro –Musette (Andante –Allegro –Andante) –Marche –Gavotte

Sonata per a violí en re major, HWV 371 (1749-1750, arr. per a traverso)
Affetuoso –Allegro –Larguetto -Allegro

Sonata en trío en si menor, op. 2, núm. 1, HWV 386b (1733)
Andante –Allegro ma non troppo –Largo -Allegro

Sonata en trío en fa major, op. 2, núm. 4, HWV 389 (1733)
Larguetto–Allegro –Adagio –Allegro –Allegro

Després de l'èxit del seu anterior enregistrament, dedicat a recuperar el patrimoni musical conservat a la Biblioteca Nacional d'Espanya, l’ensemble L’Apothéose aborda en aquest projecte discogràfic l'enregistrament d'una selecció d'obres del compositor Georg Friedrich Händel (1685-1759). Són precisament les seues interpretacions de Händel les que l’han fet mereixedor dels màxims premis en diverses competicions europees, amb els quals s’ha convertit el jove grup madrileny en un dels grups especialitzats en música antiga de referència al nostre país.

La música barroca tenia com a principal objectiu suscitar i aplacar diversos afectes en l'oïdor. Aquests afectes encara no havien entrat en el terreny del subjectiu i l’irracional, com succeiria més endavant, en el romanticisme, sinó que eren objecte de classificació objectiva i estereotipada. Així, per exemple, el filòsof René Descartes, en el seu influent tractat Les passions de l'ànima (1649), distingia sis estats d'ànim primaris: l'alegria, la tristesa, l'odi, l'amor, l'admiració i el desig. A fi de representar o descriure els diferents afectes, els compositors barrocs disposaven d'un conjunt de «figures musicals». Händel destaca pel profund coneixement d'aquestes figures convencionals, així com per la magistral utilització que feia d'elles, per a emfatitzar l'emoció en les seues obres. No és estrany, per tant, que s'haja atribuït a Wolfgang Amadeus Mozart el següent judici: «Händel entén l'afecte millor que qualsevol de nosaltres; quan el tria, colpeja com un llamp».