Estil Concertant i Olga Pitarch / Espiritual

Espiritual

André Campra (1660-1744)
(Preludi traverso solo: J. M. Hotteterre)
Motet: Salm VIII Domine, Dominus noster
Domine / Gravement / Recitat / Gay / Recitat / Vivement

George Friedrich Händel (1685-1789)
(I)-Sonata IX per a flauta i continu
Largo / Alla Breve / Presto

Joaquín García (1710- 1779)
Quién ha visto cosecha
Villancico al Santísimo Sacramento
Tornada / Coples

Joaquín García (1710 –1779)
¡Fuera, Fuera!
Villancico-tonada con violón al Santísimo Sacramento
Tornada / Cobles

George Friderich Händel
(Preludio cello solo: J. M. Hotteterre)
(II)-Sonata IX para flauta i continu
Adagio / Vivace / Andante / Minuet

Johann Sebastian Bach (1685 - 1750)
Ària -Seele, deine Specereien…
De l’Oratori de Pasqua

Domenico Scarlatti (1685 - 1757)
Sonates núm. 536-537 per a clavecí sol

José Pradas (1669 –1757)
Recitat: Esa deidad gigante... / Ària: Es relámpago... / Recitat: Mas, ay, del confiado... / Minuet: Con el desprecio, saña y olvido...
De la Cantata: Ah, del célebre confín!

El Motet de André Campra amb el text del Salm VIII, crea una sonoritat profunda quan parla de la magnificència de Déu i alhora fresca amb les seues al·legories a la naturalesa i tots els éssers creats per Ell i sotmesos a l'home. «Senyor nostre, que admirable és el teu nom en tota la terra!» Amb aquest inici que es repeteix al final del Motet, ens recorda de nou la magnificència de Déu. La primera part de la sonata de Händel per a traverso i baix continu l'hem situada com a enllaç a la música de Joaquín García (valencià, mestre de capella de la Catedral de Las Palmas) que per la seua tonalitat i virtuosisme crea un ambient que es complementa i culmina amb les cobles de la cantata Quién ha visto Cosecha. Amb la seua profunda religiositat, Bach, que a través de la seua música aconsegueix evangelitzar les nostres oïdes, ens introdueix de ple en l'espiritualitat amb tot just una frase de l'ària de l'Oratori de Pasqua: Seele, deine Spezereien... Domenico Scarlatti, va nàixer el mateix any que Bach i Händel, i va morir a Espanya on va compondre la major part de les seues sonates de les quals escoltarem la núm 536 i 537. Tant en García com en José Pradas (mestre de capella de la Catedral de València), trobem una forma i estil amb les estructures característiques musicals d'aquest període a Espanya: el villancet, la cantada i la tonada. Aquests noms, que no tenen a veure a penes amb el concepte posterior relacionat amb altres parts de la litúrgia o de la música profana, acullen un caràcter ja influenciat per les noves tendències de l'època. És el cas de l'ària da capo a l'estil italià o la tornada i la cobla en aquest cas de temàtica religiosa malgrat el seu caràcter aparentment extravertit, àgil i rítmic. El villancet és d'origen profà i està relacionat amb la forma musical molt utilitzada a Espanya des del segle XV fins a ben entrat el XVIII. Es componia per a diferents èpoques de l'any. Així, tenim per exemple Villancets (o tonades i cantades) al Santíssim Sagrament, a l'Asunción, al Corpus o al Naixement; també a diferents sants i festivitats. Els textos mostren una gran ambigüitat per la qual cosa - si no s'atén amb atenció al contingut - és difícil saber si han sigut escrits a l'humà o al diví. En aquestos textos i frases enrevessades però de sonoritat bella i elaborada, radica part de l'encant d'aquestes obres amb el segell personal de la música espanyola del XVIII.