Comprar entrades
Adriana Mayer

Adriana Mayer

Adriana Mayer i l'Albera

Adriana Mayer i l'Albera

04 d'agost de 2020

Adriana Mayer & Ensemble l’Albera / Crudelissima Clori, Filli adorata

Adriana Mayer & Ensemble l’Albera

Crudelissima Clori
Largo - Alla breve (Sonata en si menor HWV 367a, Georg Friedrich Händel)
Recitatiu: Clori vezzosa e bella (Clori vezzosa e bella H 134, Alessandro Scarlatti)
Ària: Quel vento che d’intorno (Ardo, è ver, per te d’amore H 62, Alessandro Scarlatti)
Recitatiu: Clori nel ciel (Clori nel ciel, Tomasso Albinoni)
Ària: Volgi i begl’occhi (Clori nel ciel, Tomasso Albinoni)
Preludi en sol menor HWV 573, Georg Friedrich Händel
Recitatiu: Ingratissima Clori (Ingratissima Clori S 151, Benedetto Marcello)
Ària: Ingannami infedel (Ingratissima Clori S 151, Benedetto Marcello)
Furioso (Sonata en si menor HWV 367a, Georg Friedrich Händel)
Chaconne (Suite en re menor HWV448, Georg Friedrich Händel)
Recitatiu: Clori, ove sei? (Clori, ove sei? HWV 93, Georg Friedrich Händel)
Ària: Ho tanti affanni (Mi palpita il cor HWV 132, Georg Friedrich Händel)
Recitatiu: Clori, di te mi lagno (Mi palpita il cor HWV 132, Georg Friedrich Händel)
Ària: Se un dì m’adora (Mi palpita il cor HWV 132, Georg Friedrich Händel)

Filli adorata
Recitatiu: Nel dolce dell'oblio (Pensieri notturni di Filli HWV 134, Georg Friedrich Händel)
Ària: Giacchè il sonno a lei dipinge (Pensieri notturni di Filli HWV 134, Georg Friedrich Händel)
Recitatiu: Così fida ella vive (Pensieri notturni di Filli HWV 134, Georg Friedrich Händel)
Allemande (Sonata VI en sol menor, Giovanni Zamboni Romano)
Recitatiu: Filli adorata e cara (Filli adorata e cara HWV 114, Georg Friedrich. Händel)
Ària: Se non giunge quel momento (Filli adorata e cara HWV 114, Georg Friedrich Händel)
Larghetto-Allegro (Sonata en la menor HWV 362, Georg Friedrich Händel)
Ària: Portami a Filli in sen (Lungi della mia Filli, Giovanni Bononcini)
Recitatiu: Ma che vaneggio? (Lungi della mia Filli, Giovanni Bononcini)
Ària: Piango, gemo, sospiro e peno (Piango, gemo, sospiro e peno RV 675, Antonio Vivaldi)
Amoroso-Allegro (Sonata I en re menor, Francesco Mancini)
Recitatiu: Ma nò la pace (Filli mia, tu infedele, Francesco Mancini)
Ària: No, non lo far, Cupido (Filli mia, tu infedele, Francesco Mancini)

Durant la segona meitat del segle XVII, l'òpera es va configurant progressivament cap a la forma establerta durant el segle posterior amb la característica alternança de recitatius i àries.

Paral·lelament a aquest gènere, la cantata profana es desenvolupa seguint les mateixes passes però destinada a un consum més bé privat, valent-se d’un mínim de recursos en comparació amb els fastuosos efectes de l’òpera. És per aquest motiu que la formació més habitual i usada és l'anomenada a voce sola, és a dir, una sola veu acompanyada del baix continu. Aquesta economia de recursos va fer de la cantata de cambra un gènere molt assequible i, per aquesta raó, cultivadíssim a la Itàlia del tombant de segle. Això permetia també que l’esmentat gènere fóra un camp d'experimentació creadora molt còmode per als compositors atès a la seua relativa repercussió.

Aquestes obres van esdevindre xicotets monodrames on l'aspecte poètic prenia un valor predominant, per davant del teatral, a l'hora de forjar els diferents registres expressius. En aquestes cantates freqüentment s'utilitzaven personatges clixé per a expressar els diferents estats d'ànim. Dos dels personatges més recurrents, presents habitualment en el panorama literari i musical europeu, són Clori i Filli. En el repertori musical italià en concret hi ha una clara tendència a atribuir a Clori un comportament deslleial que fa patir cruelment al seu pretendent, sovint Tirsi. I per altra banda, és bastant recurrent l'associació entre la desitjada Filli i la lontananza, un altre motiu de sofriment amorós, en aquest cas protagonitzat moltes vegades per Fileno.

La construcció del present programa està articulada amb una sel·lecció, a tall de pastitx, de moviments de cantates i sonates italianes amb el propòsit de configurar un recorregut emocional coherent. El pastitx era un tipus d’espectacle molt habitual en aquesta època que consistia en la creació d’una obra nova reutilitzant fragments musicals previs de diferents compositors. En aquesta fictícia cantata-pastix la primera part està dedicada a Clori i la segona a Filli, ambdues protagonitzades en primera persona pels seus respectius soupirants, encarnats per la veu de mezzosoprano. Els dos aspirants amorosos expressen l'evolució del seu estat d'ànim mitjançant recitatius, àries i peces instrumentals: el primer enamorament, les reaccions violentes davant l'engany, la nostàlgia per la llunyania, l'esperança o la desesperança.

Adriana Mayer, mezzosoprano

Sara Parés, flauta de bec | flauta de pico

Juan Carlos de Mulder, tiorba

Carles Budó, clavicèmbal | clavicémbalo

Programació

04/08/2020  22:30hPati d'armes del Castell del Papa LunaConcerts

Organitza

Col·labora

culturarts generalitat valenciana

© Institut Valencià de Cultura

Plaça de l'Ajuntament, 17
46002 València

Música Antiga i Barroca de Peníscola

Tel. 96 120 65 19
musica_ivc@gva.es

Nota legal

Contacte express





Accepte les condicions i la
política de privacitat

Música Antiga i Barroca de Peníscola

Aníma’t a la música barroca

Sol·licitem el seu permís per a obtindre dades estadístiques de la seua navegació en esta web, en compliment del Reial Decret Llei 13/2012. Si continua navegant considerem que accepta l'ús de cookies. OK | Més info