Els caps grotescs de Leonardo ens situen lluny de la recerca de la bellesa, en un món renyit amb la forma (deformitat) i la norma (anormalitat). Hi ha música en aquest món? La música –que és, per definició, harmonia– ha trobat històricament un paper en el món del que és grotesc gràcies a la seva eterna simbiosi amb la paraula i amb el cos. En aquestes fonts busseja aquest programa de música grotesca. El que és grotesc exalça l’animalitat davant de la racionalitat i entronitza l’animal més menyspreat per la seva ignorància: el ruc.

Direcció: Carles Magraner
Intèrprets:
Delia Agúndez, soprano
Hugo Bolívar, alt
Jorge Morata, tenor
Antonio Sabuco, baríton
Robert Cases, guitarra renacentista
Pau Ballester, percussió
Carles Magraner, viola de gamba
Amb la col·laboració de Toni Aparisi, ballarí i actor

capelladeministrers.com
Twitter: @CDMinistrers
Instagram: @capilladeministrers

Orientis partibus (conductus de la Fiesta del asno, s. XIII) Anònim
In saeculum (hoquetus, s. XIV) Anònim
Calabaça, no sé buen amor (CMP 251) Anònim
Perdí la mi rueca (CMP253) Anònim
Los ascolars (ensalada, c.1500) Anònim
Hoy comamos y bebamos (CMP 174) Juan del Encina
La tricotea san Martín la vea (CMP247) Alonso d’Alba
Jançu janto (CMP248) Anònim
D’aquel fraile flaco y cetrino (CMP255) Anònim
Cadós, cadós, Adonay cherubim (s. xv) Anònim
San Sabeya, gugurumbé (La Negrina) Mateu Fletxa el Vell
Moresche & canarie. Arbeau / Praetorius
Tri ciechi siamo (Canzoni villanesche) Giovanni da Nola
Vecchie letrose (Villanesca Alla Napolitana) Adrian Willaert
Allala pia calia (Moresche) Orlando di Lasso
Siam galanti di Valenza (Canti Carnascialeschi) Lorenzo de Medici
Canzona de’ confortini (Canti Carnascialeschi) Lorenzo de Medici
Capricciata & Contrappunto bestiale alla mente (Festino 1608) Adriano Banchier

Els caps grotescos de Leonardo ens situen lluny de la cerca de la bellesa, en un món renyit amb la forma (deformitat) i la norma (anormalitat). Hi ha música en aquell món? La música –que és, per definició, harmonia– ha trobat històricament un paper en el món del grotesc gràcies a la seua eterna simbiosi amb la paraula i amb el cos. En aquelles fonts busseja aquest programa de música grotesca. El grotesc enalteix l’animalitat enfront de la racionalitat i entronitza a l’animal més menyspreat per la seua ignorància: l’ase. En nombroses esglésies de França en els segles XI al XV se celebrava la Festa de l’ase amb rituals que parodiaven burlescament la missa. Eixe dia en la processó d’entrada, presidida per un ruc, es cantava el conductus Orientis partibus, amb què comença el concert. Al final sonarà el brillant Contrappunto bestiale de Banchieri, però entre tant no faltarà un hià, ho! per a rematar el to animal del programa. El singlot és una manifestació bastant pròxima, estèticament, al bram. Les composicions anomenades hoquetus, que es van posar de moda en el segle XIV, combinen notes entretallades que
obligaven els cantors a posar gestos rars, poc devots, sens dubte, però molt còmics i divertits per als fidels. Com calia esperar, els poders eclesiàstics, inclòs el papat, van emetre censures i prohibicions
fins a erradicar aquella estranya moda

Des de la seua creació l’any 1987, el grup Capella de
Ministrers, sota la direcció de Carles Magraner, ha desenvolupat una important tasca investigadora i musicològica en favor del patrimoni musical espanyol, des de l’edat mitjana fins al segle XIX. El resultat, transformat en testimoniatge musical, conjuga a la perfecció tres factors clau: el rigor històric, la sensibilitat musical i, molt especialment,
un incontenible desig de comunicar-nos i fer-nos partícips d’aquestes experiències.

L’activitat concertística de la formació ha sigut molt intensa des de l’inici de la seua activitat, actuant a les millors sales de música d’Espanya, la seua projecció és també internacional. L’ensemble ha realitzat més de 1.500 concerts en els cinc continents. Aquesta trajectòria d’estudi i recuperació de la música antiga ha quedat arreplegada en els discos que ha gravat per a EGT, Blau, Auvidis i CDM, segell discogràfic exclusiu de
Capella de Ministrers, obtenint molt bones crítiques per part de la premsa especialitzada, a més de premis i distincions entre les quals destaquen Millor Producció Discogràfica atorgat pel Ministeri de Cultura, Premi Important de l’editorial Premsa Valenciana, el Premi Cívic 2008 d’Almussafes-Ribera Baixa, el distintiu segell de qualitat de la GVA Mediterranew Musix i el Premi Internacional de Música Clàssica (ICMA) en la categoria de Música Antiga en dues ocasions, una en 2018
pel seu disc Quattrocento i la segona en 2023 per El collar de la paloma, a més de quedar finalista per Super Lamentationes en 2021. Destaca també el Premi Carles Santos de la Música Valenciana 2018 al millor disc de recuperació de patrimoni
per La ruta de la seda.

La seua activitat ha anat més enllà de l’estrictament
musical, realitzant incursions en les arts escèniques en col·laboració amb reconeguts directors com Àlex Rigola, Juli Leal, Vicent Genovés, Jaume Martorell i Bigas Lluna; amb coreògrafs com Santiago Sempere, amb el Cor de la Generalitat Valenciana, amb músics d’altres disciplines com Joan Enric Lluna o Miguel Marín, fins i tot amb reconeguts artistes del panorama contemporani com Isabel Muñoz, Eva
Lootz o Carmen Calvo.