Aurora Peña, soprano 

Kepa Artetxe, violí

Guillem Antich, violí

Mercedes Ruiz, violoncel

Ventura Rico, contrabaix

Juan Carlos de Mulder, arxillaüt i guitarra barroca  

Ignasi Jordà, clavecí

Javier Artigas, orgue

David Antich, flauta de bec i dirección

La mirada de Partènope 

•  Joan Baptista Cabanilles (1644-1712)  

Corrente italiana 

• Ignazio Gerusalemme (1707-1769) 

Cristal bello 

Aria de flauta a solo con violines y bajo al Santísimo 

• Alessandro Scarlatti (1651-1725) 

Concerto per flauto, violini e basso 

Allegro / Largo / Fuga / Largo / Allegro 

• Francisco Fernández Yllana (Alzira 1700-1780) 

Fenómeno asombroso 

Cantada sola con violines al Santísimo 

Recitado / Aria 

• Antoni Martín i Coll (1660-1734)  

Canarios y folías 

• Alessandro Scarlatti (1651-1725) 

Più non m’alletta e piace  

Ària de l’òpera Il Giardino d’Amore 

• Antonio Vivaldi (1678 – 1741) 

Concerto a flauto e due violini 

Allegro, [Adagio], [Allegro] 

• José Melchor Baltasar Gaspar Nebra Blasco (1702-1768)  

Entre cándidos bellos 

Cantada al Santísimo Sacramento 

Recitat / Ària / Recitat / Ària 

• Antoni Literes i Carrió (1705-1778) 

Confiado jilguerillo 

Ària d’Acis y Galatea 

Recitat, Ària 

Nascuda a València el 1990, realitza els seus estudis superiors de cant en el Conservatori Superior de València, on rep el premi extraordinari de final de Grau en 2015 i més tard es trasllada a Barcelona per a realitzar el seu màster de cant en l’esmuc. 

Debuta en el Teatre Real en 2015 i en la seua creixent carrera ha cantat en sales com Wiener Konzerthaus, Auditori Nacional de Música de Madrid, Palau de les Arts, Teatre de la Zarzuela, Palau de la Música de Barcelona, Auditori de Belém de Lisboa, Auditorium de Tel Aviv, entre altres. 

Ha protagonitzat nombrosos títols operístics i de concert entre els quals destaquen Rigoletto (2020); L’elisir d’amore (2022); Don Pasquale (2021); La serva padrona (2020); Acis and Galatea, Orlando i Alcina (2022 i 2024) i Messiah de Händel, o Carmina Burana entre altres. 

Ha rebut el 2023 la prestigiosa beca Leonardo. Ha guanyat el concurs internacional de Les Corts 2021, el concurs internacional de Canto de Balaguer 2021, premi extraordinari Ferrer-Salat en el concurs Tenor Viñas, premi Talent Jove CV i tercer premi i premi del públic en el Concours de Chant Baroque de Froville (França). 

De la seua discografia destaca: Cantades de José de Torres al costat de Concerto 1700; L’Asunzione della Beata Vergine de Scarlatti al costat de l’Ensemble Baroque de Mònaco i La Guerra dels Gegants amb l’Orquestra Barroca de Granada. 

A més de la seua carrera com a cantant, és llicenciada en Filologia anglesa per la Universitat de València. En l’actualitat és una de les sopranos de referència en el panorama de la música barroca i clàssica a Espanya. 

Concertista i professor de flauta de bec. Sota la direcció dels mestres Fernando Paz i Agostino Cirillo corona els seus estudis amb les màximes qualificacions i diversos premis. Realitza cursos d’especialització de música antiga i barroca en l’estat espanyol i en països de la Unió Europea amb professors com Pierre Hamon, Ricardo Kanji, Aldo Abreu, Bart Coen i Josep Maria Saperas entre altres. 

Ha realitzat gires de concerts per nombrosos països d’Europa, Àsia, Àfrica, els EUA i Amèrica del Sud. Ha gravat per a Canal 9, , tve, tv3, rne, Catalunya Ràdio i per a diverses televisions i ràdios asiàtiques, nord-africanes, europees i americanes, i ha actuat en els principals cicles i festivals de música antiga i barroca (Utrecht, Fes, Lió, París, Roma, Amsterdam, Mèxic df, Nova York, Shangai, Sao Paulo, Brasília, etc) 

És membre fundador del Bach Fussion Ensemble i del projecte Mediterrània Consort, que dirigeix en l’actualitat.  

Col·labora regularment tocant com a solista en grups de música antiga com Al Ayre Español, Capella de Ministrers, Ars Atlàntica, Orquestra Barroca La Dispersione, Harmonia del Parnàs, Speculum, La Tempestat, Orquestra Barroca de Sevilla, Orquestra de la Generalitat Valenciana, etc. També té projectes oberts amb grups com Amores, grup de percussió i Bach Fussion Ensemble. La seua discografia inclou 60 registres de música medieval, renaixentista i barroca. Molts d’aquests registres han sigut reconeguts i premiats per la crítica internacional; l’enregistrament de les sonates de Händel per Mediterrània Consort ha sigut assenyalada com a referència per la majoria de la premsa del sector. 

És professor en diversos cursos de música antiga i és convidat de forma regular a realitzar classes magistrals, cursos de flauta de bec i música de cambra en nombrosos centres d’ensenyament.  

Fundada pel flautista David Antich en 2016, aquesta agrupació especialitzada en la música anterior al segle XVIII està formada per artistes reconeguts per la seua labor de divulgació, interpretació i docència dins dels àmbits de la música antiga i barroca en l’Estat Espanyol i a l’estranger.  

Les seues actuacions ofereixen una combinació de rigor artístic amb passió interpretativa mediterrània; plantegen una experiència que pretén fer oblidar el quotidià i obrir l’esperit de l’oïdor a la recerca de noves vies d’emoció. Formen part de la programació de multitud festivals de música antiga i barroca amb excel·lents ressenyes entre la premsa especialitzada. 

Els seus enregistraments han obtingut diversos premis, així com l’aplaudiment de la crítica musical en revistes especialitzades de tot el món. 

Influència de la música napolitana a Espanya al segle XVIII 

La relació musical entre Espanya i Nàpols es remunta al llunyà segle XV, amb la conquesta del regne l’any 1442 per Alfons d’Aragó. Des de llavors, i fins a la independència de Nàpols a finals del segle XVIII, els intercanvis i les relacions culturals de tota mena entre ambdós territoris foren constants, deixant una profunda empremta en la història de la música espanyola. 

Durant el segle XVII, la influència italiana es manifesta en la música barroca espanyola de diverses formes, com la corrente italiana del valencià Joan Baptista Cabanilles, amb la qual obrim aquest programa. Al segle XVIII, aquesta influència es consolida amb obres com Los Elementos d’Antonio Literes, òpera harmònica a l’estil italià, estrenada a Madrid l’any 1705 per a celebrar l’aniversari de la duquessa de Medina de las Torres. 

Tanmateix, el moment de màxim impacte de l’estil italià en la música espanyola arribà amb l’estada a Madrid del cèlebre castrat Carlo Broschi, Farinelli, l’any 1737. Convidat per Isabel de Farnese, Farinelli esdevingué el favorit de Felip V, a qui interpretà les mateixes cinc àries durant vint anys per alleujar la seua depressió. Més enllà de la seua tasca com a cantant de cambra, Farinelli assumí també la direcció de la vida musical de la cort durant molt de temps, organitzant espectacles musicals que inclogueren obres de compositors italians, especialment napolitans. Aquestes produccions no sols enriquiren la vida musical de la cort, sinó que situaren l’estil napolità com una referència artística essencial dins del panorama musical espanyol. 

La influència italiana s’estengué també a altres gèneres i tradicions. Encara que la sarsuela espanyola mantingué la seua identitat pròpia, incorporà elements de l’òpera italiana, com l’aria da capo, els recitatius i una major varietat instrumental. La música religiosa espanyola tampoc restà al marge. Compositors com José de Nebra integraren innovacions italianes amb les tradicions locals, donant lloc a un estil híbrid que perdurà al llarg del temps. 

Francisco Hernández Illana, natural d’Alzira, és un exemple clar d’aquesta fusió. Com ha assenyalat Raúl Angulo en la seua magnífica edició de les seues cantates, Yllana ja demostrava un domini del llenguatge italià durant la seua etapa com a mestre de capella a Astorga, com es pot apreciar en els seus dos oratoris conservats, estructurats en parells de recitatius i àries. Més endavant, com a mestre de capella del Corpus Christi de València, Hernández Yllana coincidí amb Francesco Corradini, venecià que es convertí en mestre de capella del príncep de Campoflorido, capità general de València. Corradini tingué un paper clau en la introducció de l’òpera italiana a la ciutat, a la tardor de 1728. 

Després de l’incendi del Palau Reial en 1734, José de Nebra i Antoni Literes assumiren la complexa responsabilitat de restaurar el vast patrimoni musical perdut en aquell tràgic succés. Entre les primeres mesures adoptades per Nebra destaca la proposta d’incorporar al repertori obres de destacats compositors napolitans, com Domenico Sarro i Alessandro Scarlatti. 

En aquest programa s’interpreten composicions d’aquest últim, de qui enguany es commemora el tricentenari de la seua mort. Figura fonamental de l’escola napolitana, Alessandro Scarlatti va llegar una producció excepcional tant en l’àmbit sacre com en el profà, erigint-se en una referència ineludible del barroc europeu. Així mateix, el programa inclou un concerto da camera d’Antonio Vivaldi, insigne compositor venecià la influència del qual fou igualment determinant en el desenvolupament de la música barroca tardana al conjunt del continent. 

Concloem amb una delicada joia del repertori barroc hispànic d’inspiració italiana: l’ària Confiado Jilguerillo, pertanyent a Los Elementos, ópera armónica al estilo italiano del compositor mallorquí Antoni Literes. 

David Antich