Harmonia del Parnàs  

Carmen Romeu, soprano 

Antonella Zanetti, soprano 

Sonia Benavent y Manuel Muñoz, violins 

Guillermo Martínez, violoncel

Pau Ballester, percussió

Marian Rosa Montagut, clavecí, orgue i direcció

De aquel inmenso mar. Entre sons de barroc espanyol 

Pretensores mal premiados / Colombia José Cascante (1618/25-1702) 

Oygan una xacarilla / Guatemala Rafael Antonio Castellanos (1725-1791)  

Ya que el sol misterioso / Perú José de Orejón y Aparicio (1706-1765) Recitado – Aria  

¡Hazó, Antón! / («Negro») Fondo Verdú Juan Barter (1648c.-1706) 

Sonata en fa mayor / Chiquitos, Bolivia Anónimo 

Grave – Allegro  

Tú, mi Dios entre pajas / Cuba Esteban Salas y Castro (1725-1803) Recitado – Aria  

A cantar un villancico / Perú Roque Ceruti (1683c.-1760) 

Suavidad el aire inspire / México José de Nebra (1702-1768)  

De aquel inmenso mar / Perú Roque Ceruti 

Recitado – Aria  

Siolo helmano Flacico / Guatemala Sebastián Durón (1660-1716)

Harmonia del Parnàs està especialitzat en la interpretació de música espanyola i iberoamericana anterior a 1800 amb instruments i criteris històrics, a partir de la recerca i recuperació de manuscrits musicals de tot el món. 

Membre fundador de l’Associació gemma (Grups Espanyols de Música Antiga), l’ensemble liderat per la musicòloga i clavecinista valenciana Marian Rosa Montagut ha estat convidat per importants festivals, institucions i auditoris nacionals i internacionals com l’Auditori Nacional de Música (Madrid), Auditori de Lleó, Palau de la Música de València, Auditori de Conca, Palau de les Arts (València), Festival Internacional de Santander, Festival Internacional de Música Sacra de Tortosa, Festival Internacional de Música Antiga i Barroca de Peníscola, Festival de Música Antiga d’Aranjuez, Festival de Música Espanyola de Cadis, femap, Festival de Música Antiga d’Úbeda i Baeza, Art Sacre (Madrid), entre altres. A l’estranger ha realitzat nombroses gires per Europa, actuant entre altres llocs al Castell de Pau (França), el Festival d’Art de Góis (Portugal), la Vila Ephrussi de Rothschild de Niça (França) o el Teatre Miejski de Gdynia (Polònia) i pel continent americà, on ha realitzat nombrosos concerts al Canadà i els Estats Units en ciutats com Mont-real, Chicago, Miami o Nova York, i a Amèrica Llatina on realitza gires regularment i ha actuat en diverses ciutats de l’Argentina, l’Uruguai, Cuba, el Perú, Colòmbia, Mèxic, etc. Esment especial mereix la seva participació en la 50 edició del prestigiós Festival Internacional Cervantino de Guanajuato, en 2022. Harmonia del Parnàs ha recuperat, durant els seus 20 anys de trajectòria, gairebé un centenar de composicions espanyoles d’autors com José Pradas, Pedro Rabassa, Antonio T. Ortells, José Escorihuela, Francisco Hernández i Plana o Sebastián Durón, entre altres. Els concerts de l’ensemble han estat emesos per Televisió Espanyola (els concerts de la 2), rne (Ràdio Clàssica), Xarxa Europea de Ràdio, Catalunya Ràdio, etc. 

Pianista, clavecinista i musicòloga, obté la titulació de piano en el Conservatori Superior Joaquín Rodrigo de València, estudis que compagina amb els de Filosofia en la Universitat de València. Posteriorment s’especialitza en música antiga i barroca, i finalitza els estudis superiors de clavecí amb J. L. González Uriol en el Conservatori Superior de Música de Saragossa. Paral·lelament estudia clavecí i baix continu amb Albert Romaní i Eduard Martínez, i assisteix a cursos de perfeccionament, entre altres, amb J. Ogg, R. Alesandrini, W. Jansen i E. López Banzo. Fundadora i directora de Harmonia del Parnàs, amb aquesta agrupació creada en 2003 ha gravat vuit cd i actuat per Europa i Amèrica, alhora que col·labora, com a organista, clavecinista i directora, amb altres agrupacions especialitzades. Ha publicat articles de musicologia en nombroses revistes científiques, entrades de diccionaris especialitzats i llibres d’edició crítica de partitures, i s’ha presentat com a ponent i impartit cursos de formació en les universitats de València, Lleó i Almeria, així com a Polònia, França, Cuba, l’Argentina, l’Uruguai o els Estats Units. En 2023 és convidada com a directora musical pel Teatre El Libertador de San Martín i la Fundació Lírica Mediterrània per a la representació de Los elementos d’Antonio Literes, i estrena la producció escenificada de Endimión i la Lluna al Castell del Papa Lluna de Peníscola. En 2024 va estrenar en el Palau de la Música de València una versió escenificada amb dansa contemporània de l’Oratori Mort i Sepultura de Crist i en 2025 portarà al Canadà l’estrena de l’òpera Los elementos d’Antonio Literes. 

D’aquella immensa mar. Entre sons de barroc espanyol proposa un viatge per diferents emplaçaments d’ultramar en els quals es va desenvolupar una nova i mestissa música a conseqüència de l’arribada dels músics europeus que van viatjar a Amèrica durant el període colonial. Aquests músics serien els encarregats de formar a futurs mestres que haurien de compondre per a l’adoctrinament i les noves pràctiques religioses i profanes, i per a això utilitzarien fonts musicals dels principals mestres de capella espanyols, així com instruments, tractats teòrics, etc. El que ningú esperava és que els nadius tinguessin una tradició musical tan consolidada i unes qualitats tan destacades per a la música, la qual cosa va fer que el seu aprenentatge de l’estil occidental anés realment ràpid. Els nous mestres autòctons aviat van ser capaços de compondre peces de la més alta qualitat, encara que això sí, sovint en aquestes peces resultava més que evident la mescla entre els trets de la música culta occidental i les particularitats dels ritmes, melodies i instruments més purament indígenes. I no oblidem que la falta de mà d’obra i l’alta mortalitat dels indígenes va comportar l’arribada de nombrosos esclaus d’Àfrica, amb la qual cosa es produiria un triple encreuament no sols de músiques sinó també de cultures, llengües, creences i costums que no va fer sinó enriquir un patrimoni sonor que així mateix realitzaria un viatge de tornada cap a la península i deixaria també la seva petjada en la composició de molts dels principals mestres de les nostres capelles. 

Les peces triades, conservades entre altres llocs en els arxius de Chiquitos (Bolívia), Cuzco (el Perú) i de les catedrals de Guatemala, Bogotà i Santiago de Cuba, deixen patent, per una costat, la gran influència de la dansa en la música americana —com podrà apreciar-se, per exemple, en la jácara composta per un dels mestres guatemalencs més prolífics i representatius de la segona meitat del segle xviii, Rafael A. Castellanos— i per un altre, el domini de la composició europea que van arribar a adquirir molts dels compositors autòctons, com queda de sobres demostrat en la preciosa cantata Ya que el sol misterioso del peruà Orejón y Aparicio, sovint considerat pels musicòlegs el compositor barroc més important nascut en terra americana. Menció especial mereix, d’altra banda, el compositor cubà-espanyol Esteban Salas, del naixement del qual se celebra en 2025 el 300 aniversari (1725-2025). 

Marian Rosa Montagut