No sé de qui va ser exactament la idea de posar en marxa el Festival de Música Antiga i Barroca de Peníscola, però a algú se li ocorre un lloc més inspirador per a una cita cultural com la nostra? La imatge del festival, any rere any, fins a arribar a trenta, ha estat a l’altura del desafiament i no ha fet sinó confirmar eixa capacitat evocadora.
Moltes coses han canviat des d’aleshores, així ha sigut per descomptat també en l’àmbit del disseny gràfic, però gràcies a dos grans creadors visuals hem pogut complir eixe cicle sense senyals de defalliment: primer va ser Rossana Zaera (https://www.rossanazaera.com/, 1996-2016) i després l’estudi Juárez-Casanova (https://juarezcasanova.com/, 2017-2025), dos exemples de la gran creativitat visual de les terres de Castelló.
La proposta mereixia donar-se a conéixer amb una imatge potent, i en 1996 pensarem en Rossana Zaera per a ocupar-se d’ella. Rossana era ja aleshores una dissenyadora gràfica molt reconeguda, però sobretot és artista. El disseny gràfic resulta moltes vegades asèptic i funcional; en el seu cas, al contrari, forma part d’un univers molt personal, marcat —com les seues pintures o les seues escultures conceptuals— per la memòria que queda registrada en els objectes quotidians, per les ferides del temps i per la convivència amb la naturalesa. Durant diversos anys va treballar en els seus cartells i programes de mà amb antics gravats, que ella reelaborava per a adaptar-los al seu univers expressiu. Posteriorment es va inspirar en petxines, caragols de mar, algues i altres objectes relacionats amb la mar, a vegades arreplegats i fotografiats per ella mateixa, en trobades felices amb diferents instruments musicals. Les seues intervencions carregaven de nous significats una iconografia familiar. El color va guanyar protagonisme, sense perdre una proximitat artesanal i una càrrega emotiva present en tota la seua obra. La calidesa dels seus treballs s’apreciava també en l’elecció dels papers. Exigent amb si mateixa, cada any Rossana veia el festival com un desafiament que la convidava a reinventar-se, a provar nous formats i diferents aventures.
Arribat el moment d’un canvi, trobar reemplaçament a Rossana Zaera no era una tasca senzilla. Calia evitar epígons i succedanis, es feia precís un gir. Després d’una cerca exhaustiva vam donar amb els treballs de l’estudi Juárez Casanova, creat per Javier Juárez i Sílvia Casanova en 2004. Amb ells vam trobar just el que necessitàvem: una imatge molt diferent que no obstant això posseïa també una gran càrrega poètica i ens anava a permetre continuar gaudint de la màgia. Juárez i Casanova dominen plenament els principis del disseny, la composició i l’ús de la tipografia, però la força de les seues propostes es basa sobretot en la il·lustració. En el centre dels seus cartells hi ha sempre figures humanes bidimensionals, distorsionades amb un infal·lible sentit plàstic. Els instruments musicals ajuden a dotar de context, però són els personatges anònims els qui es converteixen en protagonistes. Les seues mans creixen per a recordar-nos que la música és moltes vegades resultat de la destresa física; les cames i els torsos rotunds, que a vegades ballen, tenen una paradoxal lleugeresa, es mouen o suren en un univers de tintes planes, enigmàtic i seré al mateix temps. El meravellós ús del color, on predominen els tons pastel, és també una part important de la seua capacitat captivadora.
Reunim hui davant vostés tota eixa successió de treballs que ens han ajudat, al llarg ja de tres dècades, a imaginar músiques possibles. Tant de bo la visita del conjunt els permeta somiar una nova partitura.
Jorge García – Cap de documentació IVC