Portada >  > Agenda > Harmonia del Parnàs
Comprar entrades
Harmonia del Parnàs

Harmonia del Parnàs

10 d'agost de 2018

Harmonia del Parnàs

Ícaro del amor

Música espanyola del segle XVIII «a la moda»

Harmonia del Parnàs
Ruth Rosique, soprano

Marian Rosa Montagut, direcció

Stefano Rossi i Beatriz Amezúa, violins
Alba Encinas, violí i viola
David Antich, flautes de bec
Guillermo Martínez, violoncel
Marian Rosa Montagut, clavecí i orgue

Transcripció/arranjament/adaptació de les obres: Marian Rosa Montagut

Ícaro del amor
Música espanyola del segle xviii «a la moda»

PRIMERA PART
Francesco Corradini (1690c.-1769), La Dorinda

Mísera Pastorcilla (instrumental)

Para verte y no inconstante (ària)

Yo soy a quien la pena (ària)

Si mi dolor logró

Recitat - Ària


Vicente Martín y Soler (1754-1806), Canzonette italiane1

L’Innocenza - La Speranza - La Pastorella


José de Nebra (1702-1768)

Al tierno esposo amante

Recitat - Ària

 

Francesco Corradini, La Dorinda

Cuando airado amor2 (ària)

 

SEGONA PART
Charles Desmazures (1670-1736), Suite núm. 23

Marche en rondeau

Chaconne

Rigaudon

 

Antonio Literes (1673-1747), Acis y Galatea

Si de rama en rama

Recitat - ària

 

Francesco Corradini,

Ícaro del amor

Recitat - ària

 

Anònim, selecció de dances4

Minué

Tarantela

Fandanguillo

 

José de Nebra
Salga el hombre feliz (ària)
 

1 Versió instrumental/arranjaments: Marian Rosa Montagut

2 Estrena absoluta en temps moderns.

3 Selecció d’una de les set suites que Desmazures va dedicar a la futura reina d’Espanya Maria Luisa de Saboya, en 1702.

4 Estrena absoluta en temps moderns. Transcripció i arranjament: Marian Rosa Montagut
 

Harmonia del Parnàs
Harmonia del Parnàs interpreta obres anteriors a 1800 amb instruments i criteris històrics, respectant les particularitats estètiques i teòriques de cada lloc i període concret. El seu repertori, escollit a partir de la recerca musicològica de fonts musicals i documentals d’arxius i biblioteques de tot el món, recull diferents gèneres i autors hispànics dels segles XV al XVIII, sent les seves interpretacions el resultat d’un estudiat exercici d’equilibri entre la musicologia històrica i la creativitat musical.

Membre fundador de l’Associació GEMA, Harmonia del Parnàs ha actuat a l’Auditori Nacional Espanya (Madrid), Auditori Ciutat de León, Palau de la Música de València, Festival Internacional de Música Sacra de Tortosa, Festival Internacional de Música Antiga i Barroca de Peníscola, Festival de Música Antiga d’Aranjuez, Festival Internacional de Santander, Clàssics a l’estiu de la Comunitat de Madrid, Festival de Música Renaixentista i Barroca de Vélez Blanco, Festival Música Antiga Granada, Auditori i Palau de Congressos de Castelló, Institució Milà i Fontanals del Consell Superior d’Investigacions Científiques, Palau Reial de Barcelona, Festival Medieval d’Elx, etc. i realitza habitualment concerts i jornades de formació a Europa i Amèrica Llatina. L’agrupació ha recuperat, interpretant per vegada primera en temps moderns, diverses desenes de composicions d’autors com Antonio Abadia (-1791), José Escorihuela (1674-1743), Francisco Corradini (1700-1769ca.), Manuel Ferreira (1675ca.-1730ca.), Pascual Fuentes (1721-1768), Francisco H. Illana (1700ca.-1780), Juan de Navas (1647-1719ca.), José Pradas Gallén (1689-1757), Pedro Rabassa (1683-1767) o José de Torres (1670ca.-1738), entre altres. Els enregistraments d’Harmonia del Parnàs recullen part del citat repertori en treballs com Arda el Ayre i Requiem (tots dos en La mà de Guido), el monogràfic de José Pradas Gallén La tierra llora afligida editat en la col·lecció discogràfica Patrimoni Musical Valencià de la Generalitat Valenciana i nominat als PREMIS DE LA MÚSICA 2008 en la secció de Millor Intèrpret de Música Clàssica, així com els editats en el segell propi del grup TEMPUS: Salve Regina, Bárbaro i La Dorinda.

Ruth Rosique, soprano
Comença els seus estudis de cant en el Reial Conservatori Manuel de Falla de Cadis amb Pilar Sáez, prossegueix en el Conservatori de Guadalajara amb Ángeles Chamorro i Manuel Burgueras, finalitzant el grau superior en el Conservatori Superior de Música de València amb Ana Luisa Chova.

Actua com a solista als auditoris i sales més importants, tant del territori nacional com d’Itàlia, Alemanya, França, Portugal, Egipte, Turquia, Tunísia, el Marroc, Síria, Jordània, Líban, Polònia, Holanda, Bèlgica, Rússia, Japó i EE.UU (Carnegie Hall de Nova York, Boston Early Music Festival). Ha cantat papers principals en Els Set Pecats Capitals de Kurt Weill, Moisés i Aaron i Pierrot Lunaire de Schöenberg, Il combattimento di Tancredo e Clorinda de Monteverdi, Orfeu i Euridice de Gluck, Il Prigionier Superbo de Pergolesi, Andromeda Liberata i Atenaide de Vivaldi, L’incoronazione di Poppea de Monteverdi, The rape of Lucretia de Britten, La Scala di Seta, Il Turco in Itàlia i Il viaggio a Reims de Rossini, La Flauta Màgica, Don Giovanni i La finta giardiniera de Mozart, La Sonnambula de Bellini, Don Pasquale de Donizetti, Elegy for young lovers de Henze i Ottavia restituita de Scarlatti, etc.

Col·labora amb orquestres i grups de reconegut prestigi com l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, Orquestra i Cor de València, Orquestra de Còrdova, Orquestra Ciutat de Granada, Cor i Orquestra Nacional d’Espanya, Orquestra Simfònica de Galícia, Orquestra Barroca de Sevilla, Al Aire Español, Cor i Orquestra de RTVE, Escolanía de Montserrat, Ensemble Barroque de Llemotges, Kings Consort, Venice Baroque Orchestra, El Concerto Español, Accademia Bizantina, Harmonia del Parnàs, Música Ficta, Capella de Ministrers, Grup Instrumental de València... Ha realitzat més de vint enregistraments que abasten diversos estils i compositors per als segells Enchiriadis, EMI Odeon, Dynamic, Naïve, etc.

Marian Rosa Montagut, direcció
Natural de Benifaió, inicia en aquesta localitat valenciana la seva formació musical amb el clarinet i el piano, rebent les primeres lliçons de solfeig del seu pare. Inicialment compagina els estudis universitaris (Llicenciatura en Filosofia, Universitat de València 1994) i els musicals (Professora de Piano, Conservatori Superior de València 1993), i posteriorment s’especialitza en música antiga i barroca, finalitzant els estudis superiors de clavecí amb J. L. González Uriol en el Conservatori Superior de Música de Saragossa. Ha estudiat clavecí amb Albert Romaní i Eduard Martínez, assistint a cursos de perfeccionament, entre altres, amb J. Ogg, R. Alesandrini, W. Jansen i López Banzo. Interessada per la direcció coral, ha assistit a cursos impartits per J. R. Gil-Tàrrega, V. Negreiros i M. Smith, entre altres.

Fundadora d’Harmonia del Parnàs és la clavecinista i directora d’aquesta agrupació amb la qual ha gravat cinc CDs i col·labora, com a organista, clavecinista i directora, amb altres agrupacions especialitzades en concerts i enregistraments. La pràctica musical en el camp de la música antiga la porta a sentir una profunda inclinació per la musicologia històrica, i després d’obtenir el D.I.A. del Doctorat en Musicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, està finalitzant la tesi sota la tutela del Dr. Antonio Ezquerro. Ha estat becada en nombroses ocasions en el camp de la Musicologia: Beca FI (quatre anys) en el Departament de Musicologia de la Institució Milà i Fontanals –Barcelona– del Consell Superior de d’Investigacions Científiques, tres beques per realitzar estades a l’estranger (Frankfurt, Londres-Cambridge i Roma), etc. El 2006 guanya per concurs públic un contracte de tècnic del Ministeri de Ciència i Tecnologia en el marc d’un projecte R+D de musicologia històrica, i el 2009 guanya el premi de recerca de la Fundació Durán-Martí, que comporta la publicació del llibre resultat del projecte. En l’actualitat forma part de l’equip de recerca de diferents projectes del Ministeri i la Generalitat, per treballar el repertori barroc de l’Antiga Corona d’Aragó i d’àmbit hispànic, i col·labora en projectes europeus, compaginant l’activitat interpretativa amb la recerca musicològica. Ha publicant els seus treballs en Anuari Musical (CSIC), Diccionari de la Música Valenciana (SGAE), Cantad serafines. Tres nadales de José Pradas (Tritó-IVM), Història de les Terres de l’Ebre (Fundació Ilercavònia-urv), etc. i està a càrrec de la direcció del Centre de Recerca i Difusió Musical TEMPUS, situat a València. Així mateix, des del 2009 és professora de clavecí a temps parcial en el Conservatori Professional de Música de Torrent (València). ©TEMPUS cidm

Notes
Ícaro del amor ofereix una panoràmica de la introducció de l’estil italià a Espanya i la seva evolució al llarg del segle XVIII. Es presta en aquesta ocasió una atenció especial a un tipus de repertori, el de la música espanyola del set-cents, sovint oblidat per considerar-se que la nostra música perd, amb l’arribada de la moda sobretot d’Itàlia, però també de França, la seva essència, en obrir el seu llenguatge mirant a l’exterior. No obstant això, si bé és cert que la música del segle XVIII ja poc tindrà a veure amb el llenguatge tan pròpiament hispànic de la centúria anterior, que les nadales introduiran el llenguatge, els instruments i els moviments italians i francesos, i els tons aniran deixant pas a noves formes, no és menys cert que la nova música criticada en la pròpia època per erudits com Feijoo, també serà aquella que conquistarà als nous públics i que podrà escoltar-se amb més timidesa en els temples, i amb tota la seva pompa en els teatres i els ambients cortesans.

Podran escoltar-se en aquesta mostra per una costat, una selecció de peces del compositor i mestre italià Francisco Corradini (c.1700-1769), qui desenvoluparia la seva carrera musical des de molt primerenca edat primer a València i posteriorment a Madrid, de qui s’interpreta en aquesta ocasió per vegada primera en temps moderns l’ària Cuando airado amor de la seva rondalla pastoral La Dorinda. Corradini seria el màxim rival de Nebra en els teatres públics de Madrid.

Harmonia del Parnàs ha volgut prestar una atenció especial, d’altra banda, al completíssim músic aragonès José de Nebra (1702-1768), unint-se així a la celebració, el 2018, del 250 aniversari de la seva mort, esdevinguda l’11 de juliol de 1768 i de qui, afortunadament, es conserva una quantitat molt considerable de la seva producció. Cal assenyalar quant a les peces escollides d’aquest músic, que les fonts originals d’ambdues es conserven avui dia a Guatemala.

Quant al repertori vocal interpretat, s’ofereix així mateix una pinzellada de la sarsuela Acis i Galatea del músic mallorquí que no necessita presentació Antonio Literes (1673-1747), per ser un dels pioners a introduir en les seves composicions el nou llenguatge arribat d’Itàlia i per aconseguir, la citada obra, un gran èxit en l’època.

José de Nebra (1702-1768)
El programa inclou, d’altra banda, una selecció de danses de diversos autors. En primer lloc podrà escoltar-se una versió instrumental pròpia del grup, de tres peces del músic valencià Martín i Soler, pertanyents a la seva col·lecció 12 Canzonette Italiane. En segon lloc s’han seleccionat tres danses de la Suite núm. 2, de la col·lecció de set suites o Pièces de simphonie (com queda anotat en la font conservada en la BNE) que el compositor francès Charles Desmazures va dedicar en una edició de 1702, a la futura reina d’Espanya, María Luisa de Savoia. Finalment, s’interpreten per vegada primera en temps moderns en aquest concert, tres danses d’una col·lecció manuscrita del segle XVIII, conservada així mateix en la BNE, l’autor de la qual o autors no queden identificats, i que són concretament, un Minuet, una Tarantela i un Fandanguillo.

 

 

Programació

10/08/2018 22:30hPati d'armes del Castell del Papa Luna

Preus: 12 €

Organitza

Col·labora

culturarts generalitat valenciana

© Institut Valencià de Cultura

Plaça de l'Ajuntament, 17
46002 València

Música Antiga i Barroca de Peníscola

Tel. +34 609 87 48 82
musica_ivc@gva.es

Nota legal

Contacte express





Accepte les condicions i la
política de privacitat

Música Antiga i Barroca de Peníscola

Aníma’t a la música barroca

Sol·licitem el seu permís per a obtindre dades estadístiques de la seua navegació en esta web, en compliment del Reial Decret Llei 13/2012. Si continua navegant considerem que accepta l'ús de cookies. OK | Més info