Portada >  > Agenda > Carlos Núñez
Comprar entrades
Pancho Álvarez

Pancho Álvarez

Wolodymyr Smishkewych

Wolodymyr Smishkewych

Xurxo Núñez

Xurxo Núñez

07 d'agost de 2018

Carlos Núñez

Cantigas

La tradició medieval

Carlos Núñez, flautes i gaites medievals
Pancho Álvarez, fídula, llaüt
Xurxo Núñez, percussió
Esteban Bolado, fídula, veu
Wolodymyr Smishkewych, veu, viola de roda, organistrum

La tradició medieval

Cantigas do pórtico
(CSM 421,pròleg,384,127,105,376,123,103,233)
Lamento de Tristán, rota
Morte da balea
(CSM 244,248)
Cantigas de Cantabria (CSM 57)
Musa medieval (CSM 59,118,100,353,159)
Lais artúricos (Don Amor, après chou)
Bretanna (CSM 195,111,249,36)
Dum pater, ad honorem (Códice Calixtino)
Gaytas (CSM 85,360,77,119)

CSM- Cantigas de Santa María

Carlos Núñez
Reconegut com una de les grans figures internacionals de la Música celta, l’èxit de la seva carrera -amb més d’un milió de discos venuts- ha estat tan extraordinari per a un instrumentista que segurament ha eclipsat la seva formació acadèmica com a flautista de bec. No obstant això, la seva visió de les músiques cèltiques com a músiques històriques ha fet relativament freqüents els seus concerts i enregistraments amb grans de la Música Antiga com Jordi Savall, Andrew Lawrence King, Michala Petri o The Musicians of the Globe, així com els seus concerts simfònics en «temples» de la Música Clàssica com el Musikverein de Viena o el Boston Symphony Hall.
En 2016 Carlos Núñez va dirigir un concert molt especial en la Catedral de Santiago en el qual va fer sonar, junts per primera vegada, tots els instruments representats en el Pòrtic de la Glòria, esculpits pel Mestre Mateo al segle XII. La reeixida experiència es va repetir el 2017 amb Jordi Savall i Hespèrion XXI, entre altres convidats.
Aquesta experiència ha estat reveladora per a Carlos, que ha pogut constatar la profunda connexió d’aquests instruments medievals amb la tradició, que s’ha convertit en la clau per tornar a donar-los vida. Aquesta «nova visió» que incorpora la cultura de l’oralitat, en realitat ja l’havia viscut des de nen al costat del seu Mestre Antón Corral, llegenda viva de la gaita i la viola de roda, i al mateix temps el primer a Espanya a reproduir l’organistrum que presideix el Pòrtic compostel·là.
Al contrari que en el Barroc, en què hi ha molts tractats d’època sobre la interpretació, tots els grans intèrprets de la música medieval han hagut de beure de la música de tradició oral, com a font d’inspiració. Açò és especialment visible en la interpretació de les Cantigues, que són tot un cànon de la Música Medieval, com poden ser les Quatre Estacions de Vivaldi per al Barroc.
Encara que pels Cancioneiros coneixem uns 2.000 textos de Cantigues galaicoportugueses profanes, amb prou feines es conserva la música d’una dotzena d’elles. Afortunadament sí ha arribat a nosaltres la de les més de 400 Cantigues de Santa María, algunes de les melodies de les quals serien aplicables a les lletres profanes, com era pràctica habitual en l’Edat Mitjana. Encara ho és la música tradicional en què variants de la mateixa melodia s’apliquen a diferents lletres o poden ser interpretades indistintament com a balades vocals o com a danses instrumentals, fins i tot amb ritmes totalment diferents.
La forma d’interpretar les Cantigues ha fet córrer rius de tinta al llarg dels anys. Des de qui ha arribat a dir que eren exclusivament vocals -malgrat les seves famoses miniatures plenes d’instrumentistes-, o fins i tot que eren un còdex reial de luxe i que no s’interpretaven, fins a qui ha buscat l’origen de les seves melodies en el gregorià, en els trobadors i trouvères francesos, en els minnesänger alemanys…
S’han fet moltíssimes versions des de la perspectiva andalusina. Carlos Núñez va arribar a gravar música gallega amb músics sufís que conserven aquest estil a Tànger i, a més de que se senten hereus de la música medieval peninsular, la naturalitat de la trobada musical va demostrar unes connexions innegables. No obstant això, no pocs estudiosos apunten al fet que potser s’hagi exagerat una mica en aquesta cerca d’exotisme, quan en realitat, entre els nombrosos músics que apareixen en les miniatures només apareix un de pell morena i amb turbant tocant l’ud. Tota la resta toquen, en la seva majoria, instruments que s’han mantingut fins avui en la tradició peninsular com: gaites, flautes, rabec, dolçaines, etc...
I és que, probablement existeixin tants arguments per defensar l’andalusí com a model d’ensemble per interpretar les Cantigues, com per fer-ho sota el prisma de les tradicions dels instruments que existirien en qualsevol cort medieval europea, incloses les gaèliques, que en el fons són bàsicament els de un grup cèltic actual amb les seves flautes, gaites, fiddles/fídules, guitarres ètniques o arpes. El mateix Savall deia que no podria haver gravat el seu recent disc de Cantigues medievals i tradicionals gallegues sense haver passat abans per l’aprenentatge de l’estil del fiddle irlandès per als seus discos cèltics.
Se sap que els ministrils, intèrprets d’instruments sobretot de vent, van serr els hereus dels trobadors, com se sap que a Escòcia la gaita va heretar el paper del bard i la seva arpa o la seva lira. Hi ha qui sosté que les cançons trobadoresques són la principal font de coneixement de la música instrumental medieval de la qual amb prou feines s’han conservat partitures. Fins i tot hi ha qui anomena a les Cantigues «el primer cançoner de música de dansa instrumental de tradició oral».
Per aquest camí arriba la proposta que Carlos Núñez ens fa en aquest programa dedicat íntegrament a les Cantigues i altres músiques de la seva època amb reproduccions d’instruments medievals, construïts i interpretats des de la saviesa de la música tradicional.

Pancho Álvarez
Pancho Álvarez és una de les figures més recognoscibles de l’escena musical gallega des de fa 30 anys. Ha gravat diversos discos en solitari dedicats a la tradició dels violinistes cecs de Galícia, de la qual és el major expert en els nostres dies. Toca també l’altre instrument característic d’aquests músics itinerants que recorrien les fires i romiatges gallecs fins als anys 70 del passat segle: la viola de roda.

Toca amb Carlos Núñez des de fa molts anys, fins i tot abans que aquest formés el seu propi grup. Resident a la bella ciutat de Tui, frontera entre Galícia i Portugal, sempre s’ha interessat per les antigues connexions galaicoportugueses.

Ha introduït en la música cèltica la Viola Caipira brasileira, una guitarra popular d’origen barroc que encara es toca també en el nord de Portugal, molt apropiada per a músiques de tipus modal.

Per al projecte de reunir l’Orquestra del Pòrtic de la Glòria al complet va ajudar Carlos a buscar les millors rèpliques de cada instrument, adonant-se que Pancho podia tocar-los tots amb total naturalitat: organistrum, fídules, arpa, rota, saltiri, llaüt...

Xurxo Núñez
Xurxo Núñez és el germà més jove de Carlos. Va començar a tocar la percussió tradicional des de molt petit mentre que Carlos tocava la gaita. Després va continuar amb els seus estudis en el Conservatori per adquirir una formació clàssica com a percussionista.

Als 12 anys va tocar per primera vegada en directe amb els Chieftains. En començar a tocar des de tan aviat, a més amb els millors grups del gènere, ràpidament es va convertir en un dels principals percussionistes de música celta internacional.

Xurxo és avui també part indispensable dels enregistraments del seu germà, tant com a tècnic de so, com per ser un multiinstrumentista d’excepció, que toca tota classe de percussions, com bodhrán, marimba, vibràfon, bombos, tambors, tamborí... però també guitarres elèctriques i acústica, piano, teclats i fins a programació electrònica. És també un animal d’escena nat que desplega una sorprenent energia en directe reconeguda per tots els públics.

Últimament està immers en el descobriment de l’herència medieval present en les tècniques tradicionals d’interpretació de la riquíssima varietat de percussions ibèriques.

Esteban Bolado
Aquest càntabre és un dels majors virtuosos del rabec peninsular, hereu directe de la fídula medieval. Com a prova podríem citar el fet que el seu pare, constructor de rabecs des de fa dècades, només amb veure una foto en una setmana va fer una rèplica d’una fídula del Pòrtic de la Glòria, que en mans d’Esteban sona com poques.

Esteban toca i fa classes de rabec, violí, gaita, viola de roda, nyckelharpa, percussió... sent un dels principals actors de la música tradicional càntabra en els seus diversos vessants. Açò l’ha portat a tocar en nombroses agrupacions així com a representar la seva tradició musical en múltiples enregistraments i concerts a nivell nacional i internacional, així com en pel·lícules o documentals documentals, com per exemple Off The Wall produït per Michael Nyman per a la BBC o El hombre y la música sobre Antón García Abril per TVE, així mateix ha compost bandes sonores com per exemple la del curt En la cuna del aire guanyador d’un Goya.

Esteban ha participat ja en diversos projectes amb Carlos, tant de música estrictament tradicional com medieval, per exemple el concert en la Catedral de Santiago amb l’Orquestra del Pòrtic al complet, incloent grans figures de la música antiga com Jordi Savall, Andrew Lawrence-King, Pedro Estevan, etc.

Wolodymyr Smishkewych
El tenor «Vlad» Smishkewych, nascut a EUA de pares gallecs i ucraïnesos, ha estat component dels guardonats grups de música antiga Sequentia i Theatre of Voices des del 2000, i ha estat solista amb The Harp Consort, Ars Nova Copenhagen, i Ensemble Dialogos. Amb tots ells ha gravat discos per a diferents segells, com Sony/BMG, Harmonia Mundi-USA, Naxos, Norton, i Focus Records.

Va obtenir el Doctorat de Música en cant en la distingida Indiana University (EUA), i com a docent dedicat a la pedagogia vocal i a l’execució de la música antiga ha dirigit cursos i impartit masterclasses a diverses universitats dels Estats Units, Sud-amèrica, Canadà, i Europa. El 2011 es va traslladar a Irlanda per a ser director del Màsters en Cant Ritual i Gregorià a la universitat de Limerick, on va ensenyar fins al 2014.

A Irlanda, se’l coneix com «la veu de la música antiga» per ser el creador, investigador, i locutor de Vox Nostra, el programa que s’emet una vegada per setmana en RTÉ Lyric FM, la ràdio nacional irlandesa. El 2015 va arribar a ser productor i presentador per a la ràdio de la Xarxa Europea de Música Antiga (REMA).

Va arribar a Espanya com a becari de la Comissió Fullbright a principis del mil·lenni i entre altres estudis, va fer una recerca reflectida en un documental sobre les violes de roda peninsulars. La seva feina com a autor i investigador continua, i per a aquest any 2018 té com a projecte un llibre com coeditor, titulat Medieval Song in Modern Performance (La cançó medieval en la seva execució moderna).

Ha participat en diversos projectes de música medieval amb Carlos Núñez, com per exemple un recent concert en la Catedral de Santiago, amb Jordi Savall i Hespèrion XXI com a convidats especials.

Programació

07/08/2018 22:30hPati d'armes del Castell del Papa Luna

Preus: 12 €

Organitza

Col·labora

culturarts generalitat valenciana

© Institut Valencià de Cultura

Plaça de l'Ajuntament, 17
46002 València

Música Antiga i Barroca de Peníscola

Tel. +34 609 87 48 82
musica_ivc@gva.es

Nota legal

Contacte express





Accepte les condicions i la
política de privacitat

Música Antiga i Barroca de Peníscola

Aníma’t a la música barroca

Sol·licitem el seu permís per a obtindre dades estadístiques de la seua navegació en esta web, en compliment del Reial Decret Llei 13/2012. Si continua navegant considerem que accepta l'ús de cookies. OK | Més info