Portada >  > Agenda > Al ayre español
Comprar entrades
Eduardo López Banzo

Eduardo López Banzo

Dorothee Oberlinger

Dorothee Oberlinger

11 d'agost de 2018

Al ayre español

Flauto Veneziano

AL AYRE ESPAÑOL
Dorothee Oberlinger, flauta de bec

Alexis Aguado, violí
Kepa Artetxe, violí
José Manuel Navarro, viola
Leonardo Luckert, violoncel
Xisco Aguiló, contrabaix
Eduardo López Banzo, clavecí

Flauto veneziano

Antonio Vivaldi (1678 – 1741)
Concert «de París» en do major, RV 114
Allegro – Adagio – Ciaccona

Alessandro Marcello (1669-1747)
Concert per a flauta soprano en re menor
Andante – Adagio – Allegro

Antonio Vivaldi
Sonata op. 5 núm. 6 en sol menor, RV 72 (1716)
Preludio – Allemanda – Air Minuet

Concert en re menor, RV 128
Allegro non molto
- Largo
- Allegro

Concert per a flauta en do menor, RV 441
Allegro non molto – Grave – [Allegro]

Concert en do major per a flautí, RV 443
Allegro – Largo – Allegro molto

Al AYRE ESPAÑOL
Al Ayre Español va ser fundat l’any 1988 per Eduardo López Banzo per confrontar els tòpics que per aquell temps envoltaven les interpretacions de la música barroca espanyola. L’esperit del grup sempre ha estat combatre aquests clixés amb rigor, excel·lència en la interpretació i amb el propòsit d’insuflar nova vida a les músiques del passat, per així oferir-les al públic contemporani. Al Ayre Español s’ha convertit no solament en una formació prestigiosa sinó en una filosofia d’interpretació que Eduardo López Banzo ha anat construint amb els seus músics i que ara és recognoscible, sol·licitada i aclamada a tot el món, a més de reconeguda amb el Premi Nacional de Música 2004 atorgat pel Govern d’Espanya.
30 anys en els festivals i teatres més importants d’Europa, 14 anys com a orquestra resident a l’Auditori de Saragossa, 18 discos, premis internacionals (Premi Nacional de Música en 2004, entre altres) i distincions, i una incessant agenda de compromisos internacionals i activitats per a les properes temporades confirmen que el grup aragonès és una de les referències més destacades de l’àmbit nacional i internacional.
Al llarg d’aquest temps Al Ayre Español ha actuat en els escenaris més prestigiosos del món: Concertgebouw d’Amsterdam, Musikverein i Konzerthaus de Viena, Tonhalle de Dusseldorf, Konzerthaus i Filharmònica de Berlín, Théâtre des Champs Elysées i Cité de la Musique de París, Teatre Reial i Auditori Nacional de Madrid, Palau de la Música Catalana i Gran Teatre del Liceu de Barcelona, Laeiszhalle d’Hamburg, Library of Congress de Washington, Palais des Beaux Arts de Brussel·les, Arsenal de Metz, etc.
Al Ayre Español ha estat convidat també als més importants festivals: Festival de Pasqua de Baden Baden, Bachfest de Leipzig, Festival de Música Antiga d’Utrecht, Internationale Festtage Alter Musik de Stuttgart, Schleswig-Holstein Musik Festival, Dresdner Musikfestpiele, Tolouse les Orgues, Festival d’Ambronay, Festival Handel de Trobi, Festival International d’òpera barroca de Beaune, Festival de Saintes, Festival Internacional Cervantino (Mèxic), Festival Monteverdi de Cremona, Authentica d’Israel, Festival Via Stellae de Santiago de Compostel·la, Festival Antiquarium de Moscou, Festival de Música Religiosa d’Oslo, Primavera de Praga, Festival Internacional en el camí de Sant Jaume, etc.
L’ensemble ha realitzat enregistraments discogràfics per als segells Almaviva, Fidelio, Deutsche Harmonia Mundi, Harmonia Mundi France, Naïve-Ambroisie i Challenge Records.
Al Ayre Español compta amb el patrocini d’Indústries Químiques de l’Ebre i el Ministeri de Cultura d’Espanya, manté un acord de residència amb l’Auditori de Saragossa des de 2004 i és Ambaixador de Saragossa des de l’any 2011.

EDUARDO LÓPEZ BANZO
Nascut a Saragossa el 1961 és un dels directors europeus que amb més convicció ha fet de l’historicisme la seva pròpia filosofia musical, amb el propòsit d’aproximar als músics que dirigeix a les fonts i esperit de cada composició, i que fa que la música, segles després, parega altra vegada fresca i nova per a l’oïdor contemporani.
Va estudiar orgue i clavecí a Saragossa amb José Luis González Uriol, i a Amsterdam amb Jacques van Oortmersen i Gustav Leonhardt, qui el va animar a treballar en pro de la música barroca espanyola. En el 2004 va aconseguir que el grup fundat per ell en 1988, Al Ayre Español, aconseguís el Premi Nacional de Música, concedit pel Ministeri de Cultura del Govern d’Espanya, per més de vint anys de rigor musicològic i d’excel·lència en la interpretació, que ha donat lloc al fet que Al Ayre Español es converteixi en un referent d’interpretació historicista a tota Europa. Al capdavant del seu grup ha actuat a les sales més prestigioses de tot el món, encara que també ha estat freqüentment convidat a actuar com a director amb prestigioses orquestres simfòniques i d’instruments històrics.
En el terreny de l’òpera Eduardo López Banzo és un dels principals especialistes actuals en la producció dramàtica de Händel havent participat en produccions escèniques en l’Associació d’Amics de l’Òpera de Bilbao (ABAO/OLBE) amb Al Ayre Español, en el Palau de les Arts de València amb l’Orquestra de la Comunitat Valenciana i en l’Òpera de Kiel (Alemanya) amb la Philarmonisches Orchester Kiel.
Com a pedagog és requerit per impartir classes magistrals i cursos d’especialització a les Universitats d'Alcalà d’Henares (Opera Studio), Saragossa (Cursos de Jaca) i Salamanca, així com a l’Escola Superior de Cant de Madrid, el Centre Nacional de Difusió Musical (Ministeri de Cultura d’Espanya), la Universitat Internacional Menéndez Pelayo, la Fondazione Cini de Venècia i el Conservatori d’Amsterdam.
Eduardo López Banzo és Fill Predilecte de Saragossa des d’octubre de 2010.

Dorothee Oberlinger
Dorothee Oberlinger es va formar per esdevenir professora de música i també es va especialitzar en alemany abans d’estudiar flauta a Colònia, Amsterdam i Milà. Després de guanyar el primer premi en el Concurs MOECK / SRP de flauta a Londres, va debutar professionalment al Wigmore Hall el 1997, guanyant molts altres premis, incloent un Diapason d’Or i diversos premis Echo Klassik.
Com a concertista ha actuat amb molts conjunts i orquestres barroques importants, com els Sonatori de la Gioiosa Marca, Musica Antiqua Köln, Akademie für Alte Musik de Berlín, Academy of Ancient Music, London Baroque, Melante, L’Arte del Mondo, Al Ayre Español o Zefiro. En els seus múltiples projectes, treballa estretament amb els principals músics de l’escena de la música antiga com Reinhard Goebel, Giovanni Antonini, Vittorio i Lorenzo Ghielmi, Lucca Pianca, Rachel Podger, Giuliano Carmignola, Sandrine Piau o Max Emanuel Cencic.
El 2002 va formar l’Ensemble 1700, un grup especialitzat que interpreta música de cambra dels segles XVII i XVIII. En el context de nombrosos projectes de concerts i enregistraments de CD, Ensemble 1700 ha treballat amb moltes figures destacades del món de la Música Antiga.
Des de 2004, Dorothee Oberlinger ensenya a la Universität Mozarteum de Salzburg, on també és directora de l’Institut de Música Antiga.

Flauto veneziano
La flauta dolça o flauta de bec no va néixer a Venècia encara que va ser allí on es va publicar per vegada primera un manual íntegrament dedicat a aquest instrument. El seu autor, Silvestro di Ganassi, un prestigiós músic al servei del Dogo i la Basílica de Sant Marc, va compendiar en la seua Opera intitulata Fontegara (Venècia, 1535), una tècnica ja extraordinàriament desenvolupada per a tocar-la. Més d’un segle i mig després de la publicació d’aquest tractat encara vivien a Venècia nombrosos professionals de la flauta dolça que demandaven una literatura concertística pròpia. Antonio Vivaldi, que a part del violí, va ensenyar a tocar molts instruments a l’Ospedale della Pietà, va mostrar un notable interès per la flauta dolça i va ser un dels primers a escriure concerts solístics dedicats a ella.
A més dels seus nombrosos concerts a solo, del petre rosso han arribat fins als nostres dies gairebé 60 concerts escrits solament per a cordes. La finalitat per la qual van ser escrits es desconeix, encara que alguns van poder servir com sinfonie avanti l’opera (per a ser interpretats abans d’una òpera). És també molt probable que els dos concerts inclosos en aquest programa servissin com a preludis a les serenates estiuenques a l’aire lliure que tenien lloc en les esplèndides residències de la Riviera del Brenta.
Dues obres no vivaldianes completen la nostra proposta. D’Alessandro Marcello interpretem una versió per a flauta dolça del seu famós concert en re menor, originalment escrit per a oboè. Abans que s’originés una literatura concertística idiomàtica per a la flauta, els intèrprets venecians usaven adaptacions de concerts escrits per a altres instruments, especialment el violí. El concert de Marcello, publicat el 1716, va tenir una extraordinària fama en tota Europa i el mateix Johann Sebastian Bach va escriure una adaptació per a clavecí. El mestre alemany havia conegut en la seva joventut la música per a teclat italiana fonamentalment a través del seu mestre Georg Böhm i d’aquesta època daten les seves set toccatas BWV 910-916. En aquestes obres el jove Bach fa gala d’un imaginatiu stylus fantasticus, inherent a la composició d’aquestes obres des dels temps de Frescobaldi, que es caracteritza per una successió de seccions en estil lliure i fantasiós, en ocasions molt extravagants, amb altres estrictes i serioses, en estil fugat.

Programació

11/08/2018 22:30hPati d'armes del Castell del Papa Luna

Preus: 12 €

Organitza

Col·labora

culturarts generalitat valenciana

© Institut Valencià de Cultura

Plaça de l'Ajuntament, 17
46002 València

Música Antiga i Barroca de Peníscola

Tel. +34 609 87 48 82
musica_ivc@gva.es

Nota legal

Contacte express





Accepte les condicions i la
política de privacitat

Música Antiga i Barroca de Peníscola

Aníma’t a la música barroca

Sol·licitem el seu permís per a obtindre dades estadístiques de la seua navegació en esta web, en compliment del Reial Decret Llei 13/2012. Si continua navegant considerem que accepta l'ús de cookies. OK | Més info